Diu Diego Gómez, ex-president d’Escola Valenciana, en un recordatori de l’acord de les Normes de Castelló: «… [amb] les orientacions traçades per les Normes de Castelló i el model que s’ha definit com a convergent i policèntric (AVL), s’ha elaborat una normativa plenament apta per a l’ús escrit de la llengua al País Valencià». Tot
Alguns tenen per costum clavar-se gols en la porteria pròpia. Si els ho avises, et diuen de tot. I després passa el que ha de passar. I no s’hi valen planys. Qui siga burro que l’albarden. Per què ho dic? Aquesta és la notícia: «Windows 8, també en valencià. Softvalencià celebra el gest de Microsoft
Els partits que es sostenen i miren de créixer sobre la transversalitat sovint tenen el problema del llençol estret. Abasten –intenten abastar– un electorat tan divers que quan prenen algunes decisions –sobretot de profunditat– no poden evitar deixar part d’aquest electorat fora del llençol. O prenen decisions absolutament contradictòries: terra als ulls. No es poden
Em conta un amic la visita de «sorpresa» que va fer despús-ahir el President de la Generalitat Valenciana a Quatretonda. Visita a escopetada de lladre per inaugurar el nou curs escolar «plurilingüe». Visita no anunciada en cap de lloc. Mitja hora abans que havia d’arribar el seguici presidencial, els altaveus de la població emetien el
Que ningú –dels nostres– se m’escarote. No se m’ha triat el cervell. I el títol de l’article no pretén cap provocació ni és pensamentada. Podria haver escollit un altre model nacionaleducatiu, però aquest és el que conec més perfiladament: el tinc –el tenim– més patit. I jo crec que ens caldria imitar-lo, en termes generals,
Fa uns anys, quan la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) va convidar la literatura espanyola a mostrar-se en el seu aparador, la nòmina d’escriptors que hi participaren pertanyien tots, absolutament tots, a la literatura espanyola; és a dir, la que s’ha escrit i s’escriu en espanyol o castellà. En conseqüència – per coherència– ,
Diu la notícia de Vilaweb que un tal Gabi Ruiz, co-director del Primavera Sound de Barcelona, s’ha emprenyat com una mona espanyola arran d’un article de Jordi Bianciotto en què criticava l’exclusió de músics catalans d’aquest festival subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La represàlia contra el crític musical ha estat
L’article publicat al DGS, i posteriorment penjat en aquest blog, Independentisme en castellà: matar el català a la irlandesa, ha generat algunes opinions contràries. Sobretot per part de persones que creuen que el castellà ha mantenir algun grau d’oficialitat en una Catalunya independent (i en un futur –tant de bo!– en uns Països Catalans independents).
El TSJC ha obert la porta a la «valencianització» del model eduactiu a Catalunya. Que la consellera Rigau i d’altres inconscients vulguen veure una victòria en la resolució del TSJC demostra que tant se’ls en fot el català. Ara només són tres famílies, però tenen altaveus de tota mena per a escampar la seua croada.
Qui no té faena pentina el gat o li pega voltes al nano. No entenc el ressò de l’article d’Eduard Voltas a l’ARA: En castellà també, sisplau… N’hi ha qui s’hi ha arrapat com un gat a una parell llisa: «En som més dels que volen i diuen!». D’altres han ponderat l’article perquè Voltas té
Comprenc la crítica que es fa, sobretot des del País Valencià, cap a la incorregible actitud de superioritat lingüística per part de mitjans de comunicació catalunyesos, de molts lingüistes «professionals» i sobretot de l’IEC. La consideració que ha d’haver un estàndard regional –catalunyès oriental en aquest cas– de referència preferent ha estat i és un
Al País Valencià: Un metge de Crevillent es nega a atendre un pacient perquè parla en catalàA les Illes: “Cap dels 3 treballadors de Son Espases no m’entengué en català” Manifestació de “matasanos” a Palma
Em pega, de bon matí, per repassar les converses de Toni Mollà amb Joan Fuster. Converses inacabades, però, per la mort repentina de Fuster l’estiu de 1992. El capítol dedicat al llibre Nosaltres, els valencians, del qual enguany fa cinquanta anys de la seua publicació, es tanca amb aquesta pregunta de Mollà i la resposta
Ni són 10 milions els qui parlen valencià (o l’entenen), ni som 10 milions els qui parlem català (o l’entenen). Menys encara en són –en som– tants si es pretén aconseguir que una o altra llengua, o totes dues alhora, siguen oficials a les institucions europees. La coalició triomfant al País Valencià, Compromís, ha presentat,
Diu el titular del Levante-EMV que «la AVL seduce al secesionismo» perquè el nou president, Ramon Ferrer, ha anunciat que prioritza la col·laboració entre l’acadèmia valenciana i les organitzacions secessionistes Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Fet i fet, els presidents de totes dues “institucions” acudiren a la seua presa