Observar, llegir, escriure

 A) FITXA:
Títol: “Elogio de la Imperfección”.
Autora: Rita Levi-Montalcini, neuròloga investigadora.
Editorial, col·lecció i nº: Tusquets, Tiempo de Memoria, nº 87.
Idioma: Espanyol, traducció de l’original italià. No hi ha versió en català.
Traducció de Juan Manuel Salmerón bastant correcta. Solament recorde un parell de entrebancs al pròleg no gaire significatius. En general evite les traduccions sempre que puc, perquè força vegades m’han espatllat el gaudi de la lectura.
Temàtica: Autobiografia. Text reeditat amb motiu del 25é aniversari de la concessió del Premi Nobel de Medicina a l’autora.
Estil: Realista. Narració en 1ª persona (autor protagonista).
Estructura: Prefaci, pròleg, 4 parts, epíleg i apèndix.
Resum argumental: L’autora, de família jueva, vol comunicar allò viscut a qui la llegesca, deixar empremta dels patiments soferts durant la llarga nit del feixisme europeu, de les dificultats afegides a que s’hagué d’enfrontar pel fet de ser dona (a la família i a la societat) i també del llarg camí, farcit de fracassos i d’èxits, descoratjament i joia, propi de la seua professió de metgessa investigadora, a la qual ha dedicat (té més de 100 anys i encara és viva) tota la seua vida. Com diu el títol, elogia les imperfeccions de la vida, perquè són font de canvi, d’aprenentatge, de millora. I ens posa per exemple el llarg, tortuós, imprevisible i imperfecte trajecte que la portà, en companyia del seu equip, al descobriment de l’anomenat Factor de Creixement Nerviós (NGF, Nerve Growth Factor, en anglés).
Data de lectura: gener de 2012.
Impressions personals de la meua lectura:

• Temàtica: Autobiografia científica. Sóc un apassionat de la ciència, de la seua sinceritat, de la seua humilitat, de la seua utilitat per la vida (si s’usa amb seny i per millorar la humanitat). Els seus constants descobriments (ben poca cosa en relació amb el que encara resta per saber) m’engresquen i em meravellen tot sovint.
• Personatges: Tinc debilitat pel personatge central, protagonista i autora alhora, per ser dona, científica, lliurepensadora, solidària, antimasclista, antifeixista… Tot un model a seguir.
• Estructura i argument: De la 1ª part, herència i ambient, en què Rita descriu com es forma el seu caràcter, com mamprén el camí del seu futur i l’etapa d’estudiant, m’ha interessat com intenta trobar relacions entre el que va fer i la influència del seu ambient més proper. N’apunta pinzellades força interessants tot i què trobe que no hi aprofundeix gaire, almenys allò que jo necessitaria per copsar-ho bé (o potser són limitacions meues?). De la 2ª, els anys difícils, on descriu el període feixista i la guerra, és objectivament interessant però no l’he gaudida gaire, tractant-se d’un tema històric –no m’agrada especialment llegir sobre història- i força desagradable. La 3ª, on descriu el seu treball investigador fonamentalment als Estats Units d’Amèrica, és la que he llegida amb més interés -com una novel·la de misteri-. Haig de reconéixer que m’agrada llegir sobre ciència al meu abast (la que puc comprendre, és clar): em distrec, m’oblide del món, “fluesc”…; a més, els temes que tracta –qualsevol aspecte de la vida- mai no s’acabaran perquè mai no en sabrem prou.  I m’emociona especialment saber que es tracten esdeveniments reals. En la 4ª i darrera part, que completa amb un epíleg i un apèndix, presenta una sèrie d’articles de temàtica diversa (record de persones estimades, però sobretot la continuació de la nissaga del NGF), tots força interessants. M’han agradat especialment: “Desarmonies en un sistema complex” i l’apèndix on fa un resum de la seua recerca al voltant del NGF i de les perspectives de futur. De la tasca professional de l’autora enaltiria la seua honestedat, la seua seriositat i el seu mètode interdisciplinar, ben encertat.