Com a observador del temps meteorològic, tinc la sort de comprovar, any rere any i amb la variabilitat pròpia del capteniment caòtic de l’atmosfera, l’augment progressiu de les temperatures mitjanes a l’indret on visc. Un fet que em produeix satisfacció i neguit alhora. Gaudi científic per la confirmació local de les previsions dels experts de
Aquest estiu he gaudit de la bellesa de les darreres troballes de la ciència, mitjançant la passió, la claredat i la senzillesa amb què acostuma a fer-ho en Carlo Rovelli, Físic teòric i divulgador científic italià. És una petita joia que enriqueix el nostre coneixement del món i de la vida. Al seu “Set lliçons
“El segrest de la salut, del dol, de la malaltia i de la mort “convé” per al control de la societat; perquè molts problemes polítics i socials acaben a mans dels metges i són tractats amb medicaments, la qual cosa porta a una acceptació inconscient de les estructures que els provoquen”. (“La expropiación de la
M’agradaria compartir amb vosaltres algunes de les dades amb què he emplenat dues fitxes, les dels dos llibres que he gaudit darrerament, un de gros, l’altre bastant més prim; però tots dos testimoni d’una vida singular, irrepetible i irreversible com totes. Narracions autobiogràfiques on observem l’autor fent equilibris per sobreviure, cercant el per què de
Portem un grapat d’anys “batent marques” meteorològiques, tant dels nostres humils observatoris com dels més oficials. No hi ha any que no escoltem o llegim més d’una vegada que tal o tal dada, extrema o acumulada, puntual o episòdica, és la major o menor registrada des que funciona tal observatori (als meus apunts meteorològics anteriors
Amb aquest refrany que he triat i que ens informa de l’acabament del temps hivernal, he volgut destacar les temperatures mitjanes per damunt del normal que han dominat aquest darrer Febrer, malgrat algun episodi bastant fred, però de curta durada; tot plegat res a veure amb el que acostuma –millor, acostumava– a fer en aquest
Visca la ciència! El resultat de la recerca científica ens forneix el plaer de descobrir com funciona la vida, element a element o sinèrgicament. Ens lliura trossets de saviesa que ens alimenten l’esperit. A més a més, hom ha demostrat que, quan ens empeny la curiositat, quan les respostes que trobem ens sorprenen, el plaer
Som prou conscients dels serveis mediambientals tan fonamentals que ens lliuren els nostres boscos? Si ho som, sabem com aconseguir mantenir-los i ampliar-los pel bé de tothom? D’això tracta el darrer llibre de Ricardo Almenar, “El bosc protector”, editat aquest 2015 per Bromera, que té un subtítol ben explícit: “Una proposta per a la pervivència
Tal dia com avui, 24 d’agost, fa quatre anys, ens deixava Agustí Flors i Bonet, doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València i investigador a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC) de València, a les àrees d’Enginyeria i Biotecnologia. Darrerament exercia de professor visitant a la Universitat Jaume I de Castelló. Una persona
“La pretensió central de la ciència és comprendre la realitat. En aquesta declaració apareixen ja dos conceptes fonamentals: realitat i comprensió. El tercer, necessari perquè els dos primers es relacionin entre si, és l’observació. Els límits de la ciència estan marcats per tres hipòtesis que afecten els conceptes esmentats, ja que aquests s’influeixen circularment entre
Les dades científiques apunten cap a la desaparició, durant l’actual segle XXI, per l’activitat destructora dels homínids, de vora la meitat de les espècies de plantes i animals que encara ens acompanyen al nostre meravellós i, fins ara, únic planeta on es desenvolupa allò que anomenem la vida. Aquesta és la qüestió de la qual
Ens convé conèixer una mica millor la rècula de comediants, bocamolls, pocavergonyes i aprofitats que omplen el món arreu on mirem i també en el seu vessant mèdic no científic. Si som massa càndids i no hi parem atenció, podem sortir ben escaldats, en la nostra butxaca i, el que és pitjor, en la nostra
Els fruits del mètode científic, aplicat per recercadors compromesos amb un món més humà i més just, ens ajuden a viure millor: ens permeten millorar el coneixement de la vida i ens forneixen tot de mitjans reals per viure-la més saludablement. Són aliment i medecina per al cos i la ment. El coneixement és una
Si encara confiàveu cegament en les farmacèutiques i en els metges, ja és hora que us espavileu. Cal llegir els prospectes de les medecines abans de prendre-us-les. No n’abuseu mai i aneu-hi amb compte com més noves més. Estic encantat per la lectura del llibre “Medicamentos que matan y crimen organizado. Cómo las grandes farmacéuticas
No m’he pogut estar d’escriure unes lletres més sobre aquest tema, per compartir amb vosaltres algunes de les magnífiques troballes que Adolf Tobeña ens mostra al seu llibre “Devots i descreguts. Biologia de la religiositat” (Publicacions de la Universitat de València, 2013). Partint d’una revisió bibliogràfica extensa (un state of the art en diuen tècnicament),