El desafiament d’en Duran al president Mas ha situat aquest en un atzucac. Quan s’acordi la data i la pregunta de la consulta caldrà un govern fort per a fer front a l’ofensiva que arribarà de molts àmbits, institucionals, polítics i socials, caldrà un govern que amb la seva fortalesa i convenciment doni força i
És cert que la Via ha estat una manifestació social sorgida de la societat civil. És una afirmació contrastable i convinent, com ho és reconèixer-hi l’adhesió incondicional que rebé dels partits polítics afectes a la independència. Parlo de la tasca de CDC i no de la d’ERC perquè d’aquella en tinc coneixement directe; el partit es
Només un any hem viscut des de la imponent manifestació del passat 11 de setembre, un any on s’han donades grans passes sobiranistes. La senyera era el símbol de la nació que exigia el dret de decidir, ahir l’estelada situà visiblement la independència com a l’objectiu a aconseguir. No s’equivocà el president Mas ara fa
Els catalans sempre “fem”, fem festa, fem feina, fem ganxet, fem petons, fem petar la xerrada, fem poesia, fem l’orni,fem vacances, fem teatre, fem classe, fem la nostra … fem via. De manera genial hem digitalitzat el passat convertint-lo en present i futur , cada dia a les 17,14 rememorem el 1714 i situem el nou futur
És un tòpic recurrent i decoratiu parlar de “la doble ànima” del PSC com si aquest es trobés sempre en una dicotomia, el socialisme lligat a Espanya i el socialisme lligat a Catalunya. Falsa dicotomia perquè sempre el PSC s’ha autoidentificat amb els guanys aconseguits i càstigs rebuts del PSOE, n’ha estat col·laborador necessari i
Perquè sou el President de Catalunya. Perquè la manifestació ha sorgit de la força del poble, no és ni de dretes ni d’esquerres, no és producte de la consigna o designi d’un partit polític sinó de la voluntat del poble català. I vós sou el President d’aquest poble. Perquè la vostra participació a la cadena,
Dirigents d’IC-V i d’UDC han demanat a l’Assemblea Nacional Catalana que substitueixi el lema de la manifestació-encadenada “Via Catalana cap a la Independència” per un que esborrés o amagués el missatge independentista. El raonament adduït és que la manifestació ha d’ésser inclusiva per tal d’acollir tots aquells catalans que voldrien exercir el dret a decidir
El baròmetre del mes de juliol publicat pel CIS, Centro de Investigaciones Sociológicas depenent del MInisterio de Presidencia espanyol, persisteix en identificar el “nacionalisme” com una ideologia política, incompatible amb ser socialista, conservador, sociodemòcrata, progressista, demòcrata-cristià, comunista, de la mateixa manera que inclou en la classificació de les ideologies polítiques el feminisme i l’ecologisme. El
Catalunya és una potència reconeguda en innovació i recerca, destaca en enginyeria, física, medicina, biologia, química, matemàtiques i computació. És una potència mundial. L’últim reconeixement ha estat la publicació del Mapping Scientific Excel·lence, en el rànquing mundial de centres investigadors d’excel·lència en l’àmbit de Física i Astrnomia el primer i el tercer lloc els ocupen
Duran sap des de fa temps que res del que digui per boca pròpia o a través dels dirigents del partit afins desviarà el president Mas del camí endegat, per això fa obertament la seva via cap a l’endemà de la consulta, un camí divergent al de CDC i ERC i paral·lel al del PSC i
Per un conjunt de circumstàncies sociològiques, històriques i econòmiques Catalunya es troba avui en el punt zero, aquell en què interseccionen les tres dimensions del temps, el present, el passat i el futur, el punt en el qual el present es converteix en passat i només hi ha futur, el que anomenem futur present. De
El finançament dels partits polítics és una matèria sempre sospitosa als ulls de la societat, una mena de teranyina enganxosa que no permet de veure la llum malgrat aquesta existeixi. Mai no s’ha esborrat del tot a l’imaginari popular el record de males pràctiques institucionalitzades en l’administració pública durant els molts anys de la dictadura
No som els qui volem la independència els que dividim el “catalanisme”, això és el que han postulat alguns dirigents del PSC, el que publicà Campuzano fa pocs dies, el que reblà ahir Duran i el que alguns mitjans de comunicació tenen interès en divulgar.No som nosaltres els que desplacem el PSC a l’altra banda
Benvolgut, també jo voldria preservar l’espai polític catalanista d’exclusions, trencaments i fissures, més encara, jo voldria que tots els partits de l’espectre polític català fossin lleials als principis democràtics que proclamen servir i que conseqüentment recolzessin el dret a decidir de la nostra societat. Crec, doncs, que cal enfortir el catalanisme polític i no menystenir
“Federalisme” en el discurs socialista és un concepte retòric, clàssic i envellit; n’es una mostra el document “Hacia una estructura federal del Estado” que ha publicat el Consejo Territorial del PSOE i que ha estat confegit amb l’únic propòsit de subordinar-hi el discurs polític del PSC al Parlament català. Els socialistes creuen que la paraula “federalisme”