Coc Ràpid

El finançament dels partits polítics és una matèria sempre sospitosa als ulls de la societat, una mena de teranyina enganxosa que no permet de veure la llum malgrat aquesta existeixi. Mai no s’ha esborrat del tot a l’imaginari popular el record de males pràctiques institucionalitzades en l’administració pública durant els molts anys de la dictadura i potser mai fins ara no s’havien  condemnat amb rotunditat suficient aquelles ni per la societa política ni la civil.

Durant anys la ciutadania ha entès la corrupció com aquella acció amb què un individu o grup d’individus s’ha lucrat personalment amb diners públics amb l’ús del seu poder o influència  política. Ara el concepte de “corrupció política” s’ha aplicat al finançament dels partits malgrat no hi existeixi lucre o profit personal.

S’ha dit mantes vegades que la legislació que regula el finançament dels partits polítics no és l’adequada i probablement és així però de cap manera aquest fet no els eximeix del seu escrupulós compliment.

Ahir, en comissió parlamentària, el President Mas explicà, un cop més, el finançament de CDC, els controls a que aquest és sotmès, exposà la seva confiança en l’honestedat dels responsables de l’economia del partit i declarà que en el cas que la justícia sentenciés que CDC s’havia finançat irregularment ell assumiria la responsabilitat pertinent. I evidentment recalcà l’evidència que indicis no són proves.
L’oposició llegí o digué el discurs que havia preparat d’antuvi, el que exposés el President no era escoltat, per tant se li exigia l’assumpció de responsabilitats polítiques sense que hi hagués la constatació de fets que les exigissin.
En resum, exigien que Mas es convertís en jutge i certifiqués que els indicis són proves; una demanda que no prosperaria en cap sistema democràtic com bé saben aquells partits de l’oposició que la presenten, però el seu objectiu no era aquest sinó el de construir la teranyina de la sospita. 

I la teranyina és una trampa també per als qui la construeixen, deixa instal·lada la sospita incapaç de discernir.