“Federalisme” en el discurs socialista és un concepte retòric, clàssic i envellit; n’es una mostra el document “Hacia una estructura federal del Estado” que ha publicat el Consejo Territorial del PSOE i que ha estat confegit amb l’únic propòsit de subordinar-hi el discurs polític del PSC al Parlament català. Els socialistes creuen que la paraula “federalisme” és una mena de vocable-sortilegi que té el poder d’inhibir l’independentisme català, d’altra manera no pot entendre’s que proposin com Estat Federal espanyol allò que ja existeix, l’Estat autònomic.
El PSOE entén el concepte federal com el sistema de governança política d’un Estat format per subunitats territorials-regionals que s’autogovernen en l’àmbit de les competències que el Govern superior, el de l’Estat, les permet; un model descentralitzat.
El federalisme socialista parteix d’un punt zero erroni, que les subunitats territorials són essencialment homogènies i que Catalunya és una d’elles. L’Estat federal espanyol que propugna el PSOE nega l’existència de la nació catalana i per a demostrar-ho repeteix al document el que sentencià el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (llengua, recursos econòmics…) i nega un cop més el dret dels catalans a decidir el seu futur polític.
Un Estat federal que s’originés per un pacte (foedus) entre nacions podria haver estat una proposta que caldria escoltar, però hagués estat incompatible amb l’imaginari socialista espanyol. La proposta no inhibirà pas l’independentisme sinó que farà evident, encara més, que la independència és el camí que ha de seguir necessàriament la societat catalana.
Cap sorpresa, doncs. Allò que lamentem és que el PSC s’ha definit irremissiblement com a PSOE i com a partit socialista d’una subunitat regional espanyola i que ha abandonat construir el futur de Catalunya i ha malbaratat el seu propi futur.
Salutacions.