Només un any hem viscut des de la imponent manifestació del passat 11 de setembre, un any on s’han donades grans passes sobiranistes. La senyera era el símbol de la nació que exigia el dret de decidir, ahir l’estelada situà visiblement la independència com a l’objectiu a aconseguir.
No s’equivocà el president Mas ara fa un any en escoltar els senyals de la societat catalana, l’extraordinàari manifestació d’ahir recolza la seva decisió i l’empeny i obliga a dirigir el procés de la independència de Catalunya.
Avui Espanya s’ha maldespertat, ha vist els catalans, grans i petits, convertint en una festa la reivindicació de la Catalunya independent, aquest caràcter festiu desorienta i transtorna el govern espanyol , els partits polítics i els mateixos espanyols i alhora tranquil·litza els catalans no independentistes.
No hi ha dramatisme sinó convicció, no hi veuen dubtes sinó seguretat, no hi veuen feblesa sinó força. Més atemoreix Espanya la festa pacífica que urpes i crispació, la inexistència de missatges contra l’altri li ataca l’orgull.
L’estratègia catalana és exemplar, l’objectiu ha deixat enrera el somni.
Feliç serà el nostre poble!. Gràcies!. Independència!.