Coc Ràpid

El desafiament d’en Duran al president Mas ha situat aquest en un atzucac.

Quan s’acordi la data i la pregunta de la consulta caldrà un govern fort per a fer front a l’ofensiva que arribarà de molts àmbits, institucionals, polítics i socials, caldrà un govern que amb la seva fortalesa i convenciment doni força i seguretat a la ciutadania, un govern amb ERC. I aquí rau el problema.

Atès el posicionament expressat per en Duran en contra que la consulta tingui una única pregunta i en contra de la independència, posicionament antinòmic del sostingut per ERC i per CDC, remodelar el Govern actual mantenint la federació no serà possible sense la seguretat que els diputats d’UDC recolzaran al Parlament les decisions i política d’aquell. 
 

Seria lògic i esperable que quan s’aprovin la data i pregunta de la consulta s’aprovi també la composició del nou Govern, si aquest és format per CDC i ERC i no compta amb l’adhesió de gran part dels diputats d’UDC, el nou Govern tindrà precarietat parlamentària, 57 escons dels 135, ja que el partit d’en Duran n’ocupa 14.

Evidentment l’aritmètica política es trena de manera diferent a la dels textos escolars de matemàtiques, es mou en les coordenades de la ideologia, de l’estratègia i de l’oportunitat : UDC mai no votarà amb IC-V per raons ideològiques ni amb les CUP ni amb Cs, per raons d’oportunitat no ho farà amb el PP, per motius estratègics pot alinear-se amb el PSC; el PSC pot votar amb IC-V en determinats àmbits i per consignes del PSOE amb el PP en algun altre. Les CUP recolzaran el procés nacional … En qualsevol cas un possible trencament de CiU faria visible la minoria parlamentària del Govern partidari de la independència.

Si aquest hagués d’ésser el paisatge dels mesos més transcendentals de la nostra història, no seria aconsellable prendre la decisió de convocar eleccions?

L’atzucac.