No som els qui volem la independència els que dividim el “catalanisme”, això és el que han postulat alguns dirigents del PSC, el que publicà Campuzano fa pocs dies, el que reblà ahir Duran i el que alguns mitjans de comunicació tenen interès en divulgar.
No som nosaltres els que desplacem el PSC a l’altra banda del ring, és el mateix PSC el que abandona el seu espai quan se subordina al PSOE, és el socialisme català el partit que està originant la seva pròpia divisió. No som nosaltres els qui els posem contra les cordes, sinó els seus votants.
És una perversió del fet polític atribuir als catalanistes que criden “independència” i que proclamen el dret a decidir del poble català la responsabilitat que el PSC no vulgui situar-se al seu costat. Aquestes sovintejades crides a la responsabilitat d’uns no són neutres ni innocents, són el pròleg d’una acusació greu: la de la divisió de la societat catalana.
Aquells que ens demanen que donem la mà al PSC i que preservem la unitat catalanista , què ens demanen en realitat?, ens demanen potser que en nom del consens deixem de votar la independència?.
Quin partit fuig del consens majoritari?, qui divideix el catalanisme? …
De cap manera no accepto la responsabilitat que se’m vol endossar. “Nosaltres” és la unió de “nos” i “altres”, en donem proves continuades.
Subscric plenament la vostra exposició, clara i diàfana. Que els quedi clar que sempre ens endossen, malèvolament , les seves responsabilitats de les coixeses i mancances ideològiques i polítiques que nosaltres ja fa segles que tenim coll avall.
Us agraeixo de veritat el vostre crit valent, davant l’ intent volgut i premeditat d’ encolomar-nos les mentides ideològiques i les febleses polítiques dels enemics de Catalunya, no només dels PSC, també els del PP, els de C’s.
Carme-Laura, gràcies.
Salutacions, Josep.