El cop a la llengua i literatura catalana que ens inferí el decret que regulà de nou els Premis Nacionals de Cultura fou un atac escandalós, de grans i greus repercussions socials i culturals. I escandalós i greu fou i és que no hagués suscitat cap mena de condemna. Si a Catalunya un Govern d’un partit
És evident que el nucli de la política catalana és la demanda de l’Estat propi, tot gira al seu voltant. Les accions i discursos polítics s’han polaritzat en l’adhesió i el rbuig, el SÍ i el NO. L’adhesió ha sabut de manera intel·ligent adquirir atributs positius : la modernització, la radicalitat democràtica, la identitat singular,
No en fa prou de calor per a creure que som a l’estiu. No hi han hagut prou coets ni gatzara per a recordar que la nit d’ahir havia estat en altres temps nit de revetlla. No hi ha prou mainada jugant al carrer per a creure que molt creixerem ni a les butxaques prou monedes
Duran té por, té por d’ésser el responsable de situar UDC al bàndol dels qui neguen que Catalunya sigui lliure, de trair el crit de Carrasco i Formiguera davant de l’escamot d’execució, el dolorós i dramàtic “Visca Catalunya lliure!”. Duran té por de veure’s davant del mirall de la història formant un bloc amb els
Algunes persones deixaven escapar el riure quan el parlament aragonès batejà el català que es parla a la Franja amb el nom de LOAPA, aquelles mateixes i d’altres han fet escarni de la moció que el PP ha presentat al Parlament valencià per tal que s’aprovi que el valencià no és català sinó una llengua autòctona
Per què Duran enrareix volgudament l’atmosfera política’.Per què Duran parla i pontifica com si fos l’amo de CDC i UDC?.Per què al Fòrum Pont Aeri, que aplega empresaris i dirctius de Madrid i Barcelona, a la reunió preparatòria d’un document estratègic sobre les relacions entre Espanya i Catalunya l’únic polític participant era en Josep Sánchez
Duran i Lleida en un tamps passat gaudí de l’aurea mediocritas política, fou el dirigent millor valorat pels espanyols, es convertí en l’interlocutor oficial amb els partits de govern espanyols, PSOE i PP, i en l’enllaç oficiós amb poders econòmics i amb la jerarquia eclesiàstica. Duran, en aquella època, fou una eina útil, més tard la
A l’endemà de la consulta sobre la independència de Catalunya, sigui quin sigui el resultat, res ja no serà com abans. Tot haurà canviat, el tarannà social i el paisatge polític. És alarmant que la major part dels dirigents dels partits polítics no s’hagin adonat que, després de la consulta, el país serà diferent i
L’últim sondatge, publicat al diari “El país”, sobre la intenció de vot a unes hipotètiques eleccions espanyoles no només subratlla la pèrdua de vots dels partits majoritaris espanyols, PP i PSOE, sinó la persistència quasi inamovible del nombre de vots dels partits d’obediència catalana, CiU i ERC. Si actualment el nombre total de diputats de
El Tribunal Constitucional ha decidit deixar en suspens la democràcia quan ha intentat deixar en suspens la declaració majoritària del Parlament d’endegar el procés de l’exercici del dret a decidir de la societat catalana. El TC no ha deixat en suspens una llei, una disposició legislativa sinó una declaració política, l’expressió democràtica d’una voluntat, un sentiment
Catalunya assolirà la independència no per l’assentiment de l’Estat espanyol a una separació amistosa sinó per un acte unilateral de secessió, que l’Estat intentarà evitar. Els fets que els catalans vivim ho corraboren. Dues són les estratègies primordials que un Estat adopta per a intentar avortar un procés d’independència geopolítica dins del seu territori: la seducció i
Un grup de politòlegs independents comanats per Iceta i la Fundació Rafael Campalans, Jauregui i Griñón han elaborat una proposta de federalisme per a Espanya, amb l’objectiu d’acabar amb l’ambició independentista dels catalans. Pel que hem sabut podem assegurar que la proposta federal calca, en línies generals, l’autonomia asimètrica que fa 35 anys hagués estat raonable
Segons hem escoltat Rajoy convocà fa pocs dies els dos factòtums representatius del poder civil català, Godó i Vilarasau. El poder mediàtic i l’econòmic. “La Vanguardia” i “la Caixa”, dos referents persistents d’una majoria social catalana des de fa un segle. “La Vanguardia” és el diari que ha acompanyat la nostra història dels últims cent
Expliquem bé que CiU no és un partit, que és una federació de dos partits, CDC i UDC, que el partit majoritari és CDC i que com estableixen els seus estatuts “La Federació és una eina electoral” , no és pas altra cosa, no és el que Duran amb ambigüitat intenta fer creure. Duran , emparant-se
Tenim pressa per a ésser sobirans del futur col·lectiu, no hem d’endarrerir més enllà del 2014 la consulta a la nostra societat catalana . Moltes som les persones que hi estemd’acord i malgrat ésser una d’aquestes sento un cert neguit. A tot estirar tenim un any de coll per a fer la consulta-referèndum, per a saber