Coc Ràpid

Benvolgut,

també jo voldria preservar l’espai polític catalanista d’exclusions, trencaments i fissures, més encara, jo voldria que tots els partits de l’espectre polític català fossin lleials als principis democràtics que proclamen servir i que conseqüentment recolzessin el dret a decidir de la nostra societat.

Crec, doncs, que cal enfortir el catalanisme polític i no menystenir cap dels partits que el conformen. Però crec també que caldria posar-nos d’acord en definir “catalanisme”; per a mi “catalanisme” és l’opció política que ha optat pel servei a la nació catalana, és, doncs, un sinònim de “nacionalisme català”  i no de “regionalisme”, nogensmenys accepto amb respecte  el “regionalistme català” que vol ésser espanyol i que votaria “No” a la independència de Catalunya però no tinc cap mena de respecte per al regionalisme que nega el dret a decidir. I aquest “regionalisme” és el que en nom del PSC propugna en Pere Navarro quan assumeix el document “federalista” del PSOE.

Bé saps, benvolgut amic, que no som els nacionalistes els responsables que el socialisme català abandoni l’espai catalanista, fa anys que el PSC adoptà seguir el camí amb el PSOE i hauran d’ésser els mateixos socialistes catalans els que rebutgin el regionalisme i es mantinguin activament lleials a la nació catalana.

En altres temps hi hagué a Catalunya un màxim comú denominador que aixoplugà sense recances sota el nom de “catalanisme polític” tots, o gairebé tots, els partits polítics, ara se’ls exigeix un mínim per a ésser considerats “catalanistes”: l’obediència a la voluntat del poble català, assumir com a propi “el dret a decidir”.

Estimat amic, l’experiència política que es viu ara a Catalunya  dóna unes dades que no poden processar-se com fa 20 o 10 anys enrera, ni tan sols com fa dos anys. Són dades que expliquen les experiències -les reeixides i les fracassades- viscudes i que ofereixen pautes clares per al futur immediat i a mig termini. Cal fer-ne lectures noves, inèdites. 

Cal fer definicions clares, diàfanes i intel·ligibles, sense ambigüitats. El “catalanisme” ja no pot tenir dos rostres: el nacionalista i el regionalista. El “catalanisme” és “nacionalisme” i “independència” i el “regionalisme” deixa d’ésser-ho i passa a ser “unionista”. I així ho explicarà la història.

I per què et dic això si tu ho saps?… Coses de l’edat i la confiança i estimació.

Una abraçada.