Sabem la pregunta i la data. Podem ensenyar la imatge del Govern i la majoria parlamentària com a penyora de la gran decisió històrica. Encara que la redacció de la pregunta no sigui la més clara desitjada, encara que hi hagi un parany a la seva segona part, hem de prometre que no hi posarem
No, no la vaig votar. L’havia llegit i rellegit. No hi havia lloc per a la nació catalana. L’article 2 del Títol Preliminar del text estableix que “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”, i remata l’article 8 que “Las Fuerzas Armadas
El procés que gran nombre de catalans hem encarregat dur a terme a la majoria parlamentària no segueix un camí nítid. En les últimes eleccions la societat assenyalà CiU i ERC com a responsables del futur nacional i explícitament els votants consideraren que el President de la Generalitat fos Artur Mas i el cap del
L’enquesta del CEO de novembre mostra una resposta tossuda de la societat catalana que caldria fer reconsiderar el posicionament dels partits polítics. El vot independentista és majoritari. L’unionisme pseudofederalista del PSC és castigat, el d’IC-V no atrau cap nova adhesió, el sostingut per UDC fa transvassar vots de CiU a ERC, els unionistes espanyols s’intercanvien
L’amenaça que Aznar ha llençat contra el President de Catalunya ha estat en realitat adreçada als espanyols i al PP, com una crítica ferotge contra Rajoy i la seva pretesa tebior vers el desafiament català a la unitat d’Espanya. Aznar viu en el franquisme sociològic més dur, el seu discurs només té cabuda en un
La resolució presentada al congrés nacional del PSC per l’anomenat “sector crític”del partit i rebutjada per una àmplia majoria de congressistes té poc interès político-nacional, és un text conjuntural adreçat primordialment a conèixer el nombre d’adhesions al seu posicionament crític contra la direcció del partit, una informació necessària per a emprendre o no determinades decisions.
Fa anys, després de la caiguda del mur de Berlin i el desconcert del socialisme europeu, Steven Lukes escrigué un article que es va fer famós pel que denunciava i per l’ingeniós joc de paraules del seu títol “What is left?”, avui podríem preguntar “què queda del socialisme català” i com a resposta només trobaríem un
No sé si les enquestes obnibulen la mirada d’en Junqueras. No sé si els aplaudiments que en alguna ocasió els diputats de CDC dediquen a Junqueras li fan creure que han canviat de líder. No sé tampoc si en Junqueras, a la manera d’en Santos Dumond, ha decidit de viatjar en un globus dirigit només per
“La Vanguardia” ha estat la plataforma elegida per a difondre el nou vocabulari que determina i classifica l’opció política autonomista i alhora l’antònima, la que reclama la independència. Aquells que voldrien més autonomia sense cap mena de trencament són els “moderats”, adjectiu que converteix els independentistes en “radicals”. Els mots no són innocents ni innocus.
La neomodernització de Catalunya és la condició necessària per a la seva plena inserció en el s.XXI que només serà possible amb la Independència i el Desenvolupament Social associat a aquesta, l’I+D socioeconòmic i cultural. L’obstacle per a la neomodernització de Catalunya és la pertanyença a l’Estat espanyol, anclat en el segle passat, en les
El Govern del PP farà una oferta de “diàleg” al Govern català. M’ha semblat entendre-ho pel rerafons de les paraules d’en Rubalcaba (després de l’entrevista amb el President) i d’en Duran (al tercer grau que el sotmeté en Cuní). La porta que obriria el Govern del PP, d’acord amb el PSOE, seria un “diàleg”, que no
El Govern espanyol, apuntalat per la seva majoria absoluta parlamentària, per la catalanofòbia socioambiental espanyola i per la complicitat explícita o tàcita del PSOE i UpD, ha dissenyat l’estratègia per a combatre i abortar la decisió sobiranista catalana i n’ha començat la seva concreció. L’envit públic de la societat catalana a l’Estat fou titllat d’escenografia estrambòtica
L’ordre de precedències institucional fou regulat per un reial decret l’any 1983 i ha arribat fins ara amb poques modificacions, cap d’elles essencial. El decret és la demostració articulada del capteniment del Govern espanyol sobre les relacions de jerarquia entre aquell i les Comunitats Autònomes i la idea d’Estat. És rellevant el paper que el decret
Han passat uns dies.No ho paeixo ni ho pairé. El decret 148/2013 que reformula els Premis nacionals de Cultura fou aprovat per un únic motiu, convertir la llengua castellana en llengua de la cultura catalana, un despropòsit conceptual.El decret obria la porta reivindicada per determinats sectors intel·lectuals-polítics de considerar la literatura castellana escrita per autors
L’atmosfera social parla de “la independència”. La independència s’enfila als balcons . La independència es el motiu quasi únic d’articles i tertúlies.Aquestes evidències de la voluntat independentista suggestionen i fan creure que és l’opció de futur amb més adhesions a la societat. I malgrat és cert que la independència és el centre del debat polític ,