No sé si les enquestes obnibulen la mirada d’en Junqueras. No sé si els aplaudiments que en alguna ocasió els diputats de CDC dediquen a Junqueras li fan creure que han canviat de líder. No sé tampoc si en Junqueras, a la manera d’en Santos Dumond, ha decidit de viatjar en un globus dirigit només per l’aire d’ERC.
Sigui per aquestes o per altres raons, Oriol Junqueras dóna inquietants mostres d’equivocar el camí, n’és un exemple recent les declaracions fetes a Brussel·les en una taula rodona i fora d’ella, que s’adiuen amb determinats gestos fets anteriorment per responsables d’ERC.
Junqueras parlà a Brussel·les com si ERC dirigís l’ANC, com si dirigís els sindicats majoritaris del país i com si fos ERC qui protagonitzés en solitari el procés endegat : “Us demano que feu tot el possible perquè ERC no es quedi sola en aquest procés” … I instà el grup de catalans que l’escoltaven a mobilitzar-se i a convèncer CiU i ICV perquè no rebaixessin el to …
Paraules inadmissibles que no s’adiuen amb la realitat política i posen en dubte l’honestedat de CDC i del President Mas i la tasca incansable de les associacions cíviques i moviments socials. Són injustes i partidistes i, el que és pitjor, són errònies políticament ja que hi inclouen un missatge desanimador d’indecisos.
El partit que juguem només es guanyarà si juguem en equip, Oriol Junqueras no hauria d’oblidar-ho.
O haber de patir com posen el nom del franquista Juan Antonio Samaranch a un carrer de Sants, o faciliten 5.000 m2 de la Zona Franca als “Caballeros Legionarios”… tot gràcies a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias de CiU…
Mas també podria haver fet aquestes declaracions i no les ha fet, així doncs d’on ve l’emprenyamenta? De les sobres o de les manques?.
No són un missatge desanimador, ben al contrari, es el pal. La pastanaga ja esta molt vista.