El procés que gran nombre de catalans hem encarregat dur a terme a la majoria parlamentària no segueix un camí nítid. En les últimes eleccions la societat assenyalà CiU i ERC com a responsables del futur nacional i explícitament els votants consideraren que el President de la Generalitat fos Artur Mas i el cap del segon grup majoritari fos Oriol Junqueras en la cruïlla més transcendental de Catalunya. CiU i ERC foren , doncs, vinculats per la voluntat social.
Em dol i m’angunieja constatar que hi ha quelcom que grinyola, que s’escapa d’aquella esperançadora vinculació.
Malgrat els llums als carrers i la revifalla nadalenca dels bons desigs, el procés cap a la consulta-referèndum camina tenyit d’egoïsme partidista, enverinat per les enquestes i els personalismes.
És sabut que si els catalans no som consultats per una via acordada haurem de ser-ho per mitjà d’unes eleccions parlamentàries, uns atorgarem el nostre vot a les formacions polítiques que considerem prou coratjoses per a conduir-nos cap a l’Estat propi,, i d’altres votaran els partits que propugnaran sefuir units al que consideren l’Estat apropiat.
Hi ha qui creia que abans d’arribar a les eleccions plebiscitàries era possible fer-ne un assaig: oferir a la societat catalana una candidatura unitària pro independència. No era fàcil, CDC havia de desprendre’s d’UDC o convèncer-la. Malauradament ja no caldrà, ERC ha donat el tret de sortida en la cursa de les eleccions a la UE amb un gran candidat. Junqueras podia haver esperat, no ho ha fet, no ha volgut perdrel’embranzida que les enquestes li donen i amb aquesta estratègia ha dinamitat l’assaig general.
No cal que Duran mogui peça, Junqueras ho ha fet per ell. No cal que CDC cerqui la unitat, només l’aconseguirà sotmesa. En els temps que la societat exigeix fèrria unitat , és decebedor saber que els partits són això, partits.
Si CiU no va aconseguir la majoria que volia és precisament perque molts vam interpretar que calia que algú, com ERC, els empenyes a moures. La sensació que es dona, és que si fos per alguns al 2016 encara estariem amb el tema de la pregunta.