Som gent lliure i malgrat ésser-ho no gaudim del benefici de la legitimitat si no acceptem la de l’Estat espanyol, que en nom d’aquesta ens nega la nostra. Quina és, com es guanya la legitimitat d’un Estat, en què se sustenta?, se sustenta en l’afinitat existent entre el Govern i la comunitat, entre les
No em trobo decebuda i indignada, ho estic, SÓC UNA CIUTADANA DECEBUDA, INDIGNADA I AVERGONYIDA. M’indigna que dirigents d’IC-V el mateix diumenge dia 19, a la plaça de Catalunya, enmig dels crits d’Unitat de milers de ciutadans, manifestessin que no votarien el 9/N i que sí que farien una manifestació paral·lela. M’indigna que ERC
Catalunya fa olor a primavera. El dia 9 de novembre plantarem arreu brots de margarides grogues i poncelles vermelles que esclataran joioses perfumant la terra i l’aire. Si és hivern el fred s’enretirarà per a donar entrada al temps en què tot serà possible, el vell i el nou alhora. Respirem fort. I parlem
I ho faré sabent que no he estat convocada a un referèndum clàssic sinó a una mostra de força per a no trencar el fil, per a mantenir la tensió i demostrar al govern espanyol la voluntat explícita de gran part de la societat catalana de seguir el camí cap a la independència. És
La fotografia d’aquesta nit de la compareixença dels representants dels grups que formen la majoria parlamentària, encapçalats pel President de la Generalitat, és la resposta que esperàvem els catalans i que desconcertarà el Govern espanyol i decebrà tots aquells que desitjaven el mirall trencat del compromís. La fotografia ha estat l’antídot contra dubtes i
En tensió, sense moure la musculatura, respirant fondo, sense doblegar les cames ni l’ànim. En standby, connectats, acumulant la força que ens serà necessària. A l’espera…que ha d’ésser mesurada i curta perquè la tensió es pot mantenir durant un temps forçosament limitat. Ens cal escoltar el President dient-nos quines passes són les properes, quins són els obstacles a
Sense dubtes, amb alegria, confiança i orgull ahir el Parlament obrí la porta a la nova edat de la nostra història. La majoria aclaparadora de vots a favor de la simbòlica Llei de Consultes és la veu majoritària de la societat catalana i en ella no podia faltar la del socialisme que ha fet una
Del debat sobre l’estat de la nació sobresurt l’afirmació del President Mas “No podran aturar la resposta”, que ha dit de manera clara i solemne. El President ha estat la veu del país. Ja no hi caben dubtes, ni remors ni les suspicàcies que uns, per interessos de partit, d’altres, per excés de protagonisme,
Com els tremolen les cames !, quina gèlida suor duen enganxada al cos ! i com serren les dents i tanquen els punys !. Un sentiment acerb d’impotència i de derrota els punxa l’ànima. No ens coneixen. No ens coneixen, mai no ens han conegut. Mai no ens han llegit ni ens han escoltat
És potser veritat que la calor beu l’enteniment?… Els partits que s’han declarat a favor del dret a decidir i més enllà actuen com si aquest mes d’agost fos un mes d’un any qualsevol, semblen no adonar-se que, quan els temps són convulsos, el temps polític és un petit déu voraç que enlaira, esmicola i
Duran ha anunciat que dictarà una conferència constituent el proper mes de novembre. No ha esclarit si serà abans o després del dia 9, però no és gaire agosarat creure que serà passada la data mítica. L’anunci ens indueix a pensar que Duran confia que no hi haurà votació el 9/N, que aquest fet
ERC ens desorienta i aquest cop ens defrauda. La seva abstenció i gens convincent explicació a recusar la sentència de l’Audiencia Nacional sobre el setge al Parlament ha estat decebedora. A quin sector de la ciutadania catalana ha pretès ERC contentar?. No és el nostre Parlament la institució més important, més Estat de Catalunya?, no
Què és Moviment per Catalunya?… MxC no és un partit, és la concreció política i activa del moviment que ha fet un grup de membres i exmembres del PSC partidaris del dret a decidir no tant per a allunyar-se definitivament del partit sinó de les sigles d’aquest. El nucli del Moviment és format per exconsellers,
D’un temps ençà, potser per la proximitat de les eleccions municipals i els resultats de les eleccions al Parlament europeu, els partits favorables a la realització de la consulta i a la independència es mouen en la desorientació i en l’ambivalència discursiva. S’esgarrapen, es miren amb desconfiança, es mostren desunits en la consecució de l’objectiu que els és comú
Balmón, Ros, Collboni i els elefants savis. On és n’Iceta?. En Pere Navarro ha viscut aquests últims temps endinsat en la soledat. Ésser el cap d’un partit polític i no ser estimat no és un fet ni desitjable ni insòlit, ara bé no ser respectat ni considerat el líder pels seus és el senyal que ha