Coc Ràpid

L’enquesta del CEO de novembre mostra una resposta tossuda de la societat catalana que caldria fer reconsiderar el posicionament dels partits polítics.

El vot independentista és majoritari. L’unionisme pseudofederalista del PSC és castigat, el d’IC-V no atrau cap nova adhesió, el sostingut per UDC fa transvassar vots de CiU a ERC, els unionistes espanyols s’intercanvien els cromos a favor de Cs que en guanya també alguns del PSC-PSOE-material polític del qual nasqué.  CiU té una fugida de vots a ERC per la desconfiança dels simpatitzants de CDC a UDC i les CUP atrauen nou vot contestari-independentista.

La resposta a l’enquesta ens diu que si avui es votés a eleccions nacionals hi hauria al Parlament una majoria independentista gairebé calcada a la que té ara, concentrada en CiU-ERC ( sumen en l’actualitat 71 diputats i serien 71 o 75 segons l’enquesta) en l’actualitat.

CiU-ERC haurien de governar junts ja que no hi ha  d’altra majoria possible.

El resultat de l’enquesta és tossut, repetitiu : CiU es despulla d’UDC de manera forçosa, cal que ho faci públicament ideològicament i nacional per a recobrar la  força que té acumulada i ser una nova CDC que guanyi adhesions de l’antic soci i de l’àmbit que durant anys s’ha anomenat “sociovergent”, aquella part del PSC català allunyat d’ERC. Per la seva banda ERC ha d’atraure vot socialista català que no és de centre-esquerra sinó d’esquerres.

Cal que ERC i CDC dissenyin una estratègia comuna, abandonant interessos de partit a favor de la independència, per a recrear una nova atmosfera i assolir una majoria social catalana “socio-esquerra-convergent”. 

L’objectiu s’ho val.