L’atmosfera social parla de “la independència”. La independència s’enfila als balcons . La independència es el motiu quasi únic d’articles i tertúlies.
Aquestes evidències de la voluntat independentista suggestionen i fan creure que és l’opció de futur amb més adhesions a la societat. I malgrat és cert que la independència és el centre del debat polític , hi ha quelcom dissonant entre el brogit atmosfèric i la resposta social a les enquestes: la resposta és tossuda.
Els vots independentistes creixen però ho fan molt lentament, encapsulats en tres forces polítiques: CiU, ERC i CuP, que trasvassen entre elles els vots, incapaces d’atraure adhesions dels votants d’altres partits.
Les causes d’aquest fet són diverses, però cap d’elles no és l’existència d’un sostre baix per a la independència.
Hi ha una causa major. La independència s’identifica amb uns partits, ERC i CDC, i la força del concepte és tan potent que impedeix d’escoltar les propostes ideològiques. ERC no atrau vots socialistes per manca d’un discurs d’esquerres adient i CDC no pot recuperar els vots sociodemòcates pròpis també del PSC que durant anys tingué.
CiU , a més, té a l’espera vots catalanistes “doctrinals” desorientats per les declaracions i posicionament d’en Duran i vots “convergents” que malgrat no ésser partidaris de la independència sortiran de la indecisió per confiança a Artur Mas.
Cal rebentar les costures de la càpsula CDC/ERC ; la política és Idees, Ideals i Ideologia. I Estratègia.
Al darrer estudi del CEO es veu com ERC si atreu alguns votants del PSC (si fa no un percentatge similar que van del PSC a C’s o a ICV) com també n’atreu uns quants d’ICV.
La manera més pràctica d´apropar-se al com ha de ser una assemblea constituent i un punt d´inflexió que faci que, políticament res de l´anterior, si més no fins a les primeres eleccions nacionals i una vegada rentades moltes cares, no valgui i siguin primeres espases de debó, independents i expertes (res de gent de carné o nebots nets de conselleres) qui consolidin les primeres pedres del nou estat.
tal vegada sigui també un estadi decissiu per treure´ns de sobre l´amnèsia boirosa que ens oprimeix i que fa que no ens recordem que el nostre fou país d´esquerres sempre, capdaventer en dret i justícia social, irredent vers els opressors i podem retornar a la normalitat de posar, a la fi al seu veritable lloc herois i villans (ara, en molts casos canviats de lloc)