L’envit públic de la societat catalana a l’Estat fou titllat d’escenografia estrambòtica i decimonònica i de castell de focs artificials; quan el President de la Generalitat encapçalà políticament i institucional la reivindicació sobiranista, els analistes polítics i amb ells el Govern espanyol cregueren que Artur Mas patia una febrada o que representava aquell paper com una estratègia per a obtenir quelcom i desactivar l’independentisme.
El setge a la societat catalana ha començat amb l’ofec de l’economia, incrementant-lo gradualment fins arribar a l’asfíxia financera i de tresoreria i a la dependència absoluta de la voluntat del Govern espanyol. Per aquest motiu la societat catalana veu rebaixada la qualitat dels serveis públics essencials fins a convertir-se en un mer esquelet del que havia estat i veu alhora enflaquides les estructures culturals. El Govern espanyol , en el seu programa de combat, no només ataca la ciutadania en el seu benestar econòmic i cultural sinó en la seva essència identitària, la llengua que vol subordinar a la llengua espanyola.
Però de poc valdria el setge si no s’aconseguís dominar l’orgull col·lectiu nacional amb el desprestigi de les seves institucions, amb la devaluació del seu President. El Govern del PP actua creient en uns paràmetres determinats de comportament social: anul·la la capacitat del Govern català per alleugerar la doble crisi que pateix la societat catalana, la de caràcter global i la provocada intencionadament pel setge, calculant que la ciutadania culparà el President i abortarà l’ambició independentista. I d’altra banda devalua i intenta empetitir la figura del President en actes institucionals per a demostrar que Artur Mas no és el President dels catalans, que aquest lloc pertany a Rajoy, President de tots els espanyols.
No és una mala estratègia, ha estat practicada amb èxit en altres temps, en uns temps que el Govern espanyol encara viu. Aquí hem crescut, sabem discernir, som els mateixos però molt més forts, som al segle XXI, i sabem quin és el nostre lloc al món i aquest lloc no és Espanya. Patirem el setge i el superarem per a admiració de tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És una guerra de valors i contravalors. Ho és i ho serà, mentre no acabi amb la victòria dels uns o dels altres, de Catalunya o de Castella, una guerra de valors i contra valors.
Això és el que ens pot salvar i ens salvarà: Els valors catalans contra els contra valors espanyols!
—
El primer valor de tots és la Independència total i plena! N’hem d’estar convençuts!
El valor primer de tota nació és la seva independència!
Que tothom ho sàpiga! Què tothom ho cregui!
El segon nostre valor ha de ser la nostra perseverança!
Obstinadament drets i anant endavant vers el recuperat estat català independent.
El tercer valor, per a nosaltres en aquest cas ha de ser la moral de victòria! I els ideals de germanor, de justícia i plenitud.
Ens en sortirem! Farem un país nou, una Catalunya lliure i una terra nova!
El quart valor ha de ser el seny, la prudència i la urgència, gens claudicants:
o sigui, anar de pressa i preparar la vacuna contra tota imaginable mala intenció espanyola, sigui del tipus que sigui, mentida, escanyament o violència.
I la vacuna que aturarà qualsevol risc de tot això és, sense cap mena de dubte, preparar amb caràcter d’urgència la Declaració Unilateral d’Independència, els diputats, els testimonis, el lloc, el moment urgent i el procediment. I no deixar-ho en frases i declaracions retòriques com tan sovint hem estat acostumats a fer i a veure fer a la nostra, fins ara, malaltissa classe política, ajudada per la nostra debilitat congènita i la nostra estultícia. 300 anys de violència i dictadura no passen endebades.
Si el President actual, el Parlament actual i l’oposició actual no són lúcids, prudents i previsors de fer aquesta DUI, en qualsevol moment es podent trobar desbordats pel mal fer dels espanyols i aleshores seran culpables del que passi com va passar a Bòsnia per excés de confiança i bona fe del seu President. Arran d’aquesta imprudència i poca previsió els Bosnians ho van pagar molt car.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i promotor de l’UDIC
“Units per a Declarar la Independència Catalana!”