A partir d’avui, aniré penjant en aquest apunt l’enllaç amb cròniques del Festival de Canes que es publiquin en català. Paco Vilallonga, “Diari de Girona’. Justine Triet guanya la Palma d’Or de Canes amb “Anatomie d’une chute”. Glazer, Kaurismaki i Triet, màxims favorits a endur-se la Palma d’Or. Albert Serra a Canes: “El cinema no
Canes 2022. Que et programin una pel·lícula a Canes l’últim dia de Competició corre el risc que la gent ja n’hagi marxat i que els que hi quedin, estiguin massa cansats per a poder-se concentrar gaire, ja que el cansament ja els té guanyats, si no derrotats, després de deu dies de projeccions i cròniques,
Canes 2022. Poques hores després que, acabada la projecció de “Pacifiction”, del català Albert Serra, se’n comencessin a llegir elogis i proclames que es mereix guanyar la Palma d’Or, ha saltat la sorpresa del Festival, amb “Close”, del flamenc Lukas Dhont, de la qual diuen que té tots els números per a endur-se la Palma,
Acabada la projecció de Pacifiction, d’Albert Serra, a Canes, n’han començat a arribar les primeres reaccions, que recullo aquí a tall de flaix d’urgència. Marc Garriga Reig, a Twitter: Ovació de més de 5 minuts al final de la pel·lícula “Pacifiction”, d’Albert Serra. Alguns crits de “bravo” però també algunes desercions abans del final. I
Canes 2022. Avui hauria d’haver encapçalat l’apunt amb les noves pel·lícules de la francesa Claire Denis i de l’iranià Saeed Roustaee, que ahir van projectar-se en la Competició del Festival; però les opinions que ens n’arriben no acaben de ser prou bones, enmig d’una queixa sembla que bastant generalitzada per la quantitat de films decebedors
Canes 2022. Els belgues germans Dardenne, guanyadors anteriorment de dues palmes d’or, necessiten el Festival de Canes per a donar a conèixer les obres que configuren el seu cinema d’inquietud social i de forma singular -no hi fallen mai- i diria que el certamen francès també els necessita, per no deixar-se perdre uns autors de
Canes 2022. S’anunciava com una jornada forta, la d’ahir, amb el retorn a la Croisette de dos cineastes molt estimats a Canes… i al Festival de Sitges! I vistes les reaccions que van provocar, podem dir que David Cronenberg va sacsejar la crítica amb una mena de “repàs” i posada al dia del seu cinema
Canes 2022. Ja sol passar. Després d’uns dies especialment polèmics i tot esperant l’arribada de sengles títols “moguts” de Park Chan-Wook i David Cronenberg, Canes ha viscut ahir una jornada que, llegint-ne les cròniques i els tuits, qualifico de transitòria. Competició. LES AMANDIERS / FOREVER YOUNG, de Valeria BRUNI TEDESCHI. Nota sinòptica: Ambientada a finals
Finalment m’he decidit a fer el pas. Des que va començar el Festival de Canes 2022, he anant penjant els enllaços amb les cròniques en català sobre el certamen que publiquen diferents mitjans i webs. Ho he fet als successius apunts diaris de la categoria “Ressons de Canes”; però és impossible. A causa dels horaris
Canes 2022. El suec Ruben Östlund i el romanès Cristian Mungiu, guanyadors anteriorment de sengles Palma d’Or han presentat a la Competició d’enguany dues respectives noves pel·lícules que, d’entrada, semblava que podien ser bones candidates destinades a revalidar el màxim guardó del Festival; però un cop s’han vist, l’acollida, si més no de la premsa
Canes 2022. Els aplaudiments al final de les projeccions a Canes tenen un valor relatiu, però sovint confirmen el que es respira a la sala. Tenen un valor relatiu, perquè veure el públic dempeus, aplaudint, i l’equip del film saludant, saludant-se i abraçant-se és gairebé un tòpic de totes les sessions -llevat dels passis reservats
Canes 2022. Ahir es va viure al Festival una jornada amb tota l’essència del certamen. Pel·lícules que van entusiasmar, descobertes sorpresa… i un testimoni cinematogràfic molt dolorós relacionat amb el present de la Guerra a Ucraïna. Sacsejades emocionals i estètiques en el brou del dia per als crítics, que en les seves cròniques ja comencen
Canes 2022. Ahir, al Festival de Canes en va passar una, que sol ser habitual, però que tingué grans dimensions. Anem al gra. D’una banda, aterrava a la Croisette la superestrella de Hollywood Tom Cruise, objecte d’un homenatge -li van donar una “sorprenent” Palma d’Or d’Honor!-; protagonista d’una entrevista amb un periodista amic davant de
Canes 2022. Els cronistes nostrats diuen que Coupez!, de Michel Hazanavicius, ha estat la pitjor inauguració d’un Festival de Canes des de fa temps. Això sí, hi ha qui afirma que, havent començat el certamen sota mínims, la cosa ja no pot anar pitjor. Certament, n’hi ha d’altres que encara hi troben alguna cosa. I
Avui, 17.05.2022, comença la 75a edició del Festival de Canes i els crítics acreditats es pot dir que ja hi són tots. Les primeres coses que ens en diuen fan referència al sistema informàtic que expedeix els tiquets d’entrada a les sales, que l’any passat va ser problemàtic perquè es col·lapsava i enguany sembla que