Els mitjans de comunicació s’han fet ampli ressò de la selecció de la pel·lícula “Romería”, de Carla Simón, a la Competició del Festival de Canes 2025: Carla Simón competirà per la Palma d’Or amb ‘Romería’, diu Vilaweb. (..) És un film ambientat en la transició espanyola, i recupera la història del seu pare biològic, que
Canes premia l’efectisme i també la poesia, titula l’Imma Merino la crònica del Palmarés del Festival de Canes 2024 per al diari ‘El Punt Avui’; mentre que en Xavi Serra remarca ‘Anora’, una extraordinària Palma d’Or dedicada “a tots els treballadors sexuals del món”, a la del diari ‘Ara’; en Joan Millaret Valls Palma d’Or
Amb la Setmana de la Crítica i la Quinzena dels Cineastes que ja s’han acabat per aquest any, el Festival de Canes també arriba a port, amb la projecció de les seves darreres pel·lícules. El dissabte 25 de maig serà només per a la Gala de Cloenda, amb la proclamació del Palmarés i el lliurament
Gosarà, el Jurat presidit per Greta Gerwig (“Barbie”) donar la Palma d’Or a una pel·lícula de tanta volada artística com diuen que atresora “Grand Tour”, de Miguel Gomes? Seran capaços de fer com el Jurat que presidí Tim Burton el 2010 i va premiar com a millor pel·lícula “L’oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors“,
Un títol: “Anora”. Un director: Sean Baker. Una actriu: Mikey Madison. Per alguns, del millor del Festival de Canes 2024! Mentre el francès Christophe Honoré i l’italià Paolo Sorrentino fracassen amb les seves respectives pel·lícules. Competició. De Sean BAKER, “Anora”. Producció: EUA. Durada: 2h28. Guió i muntatge: Sean Baker. Fotografia: (en 35 mm) Drew Daniels.
Pel·lícules molt diverses, de resultats ben diferents, tan interessants al marge de la competició (Jonás Trueba, Alain Guiraudie…) com subjectes de la crítica ho han estat les que aspiren a la Palma d’Or (tot i que no sembla pas que en siguin bones candidates), per molt que vinguin avalades pel renom de David Cronenberg (amb
Les pel·lícules poden ser millors o pitjors i, quan les veiem, podem coincidir o no amb el que n’ha escrit la crítica cinematogràfica; però, a vegades, de tant en tant, et trobes algun article que et fa salivar, et fa venir ganes de veure un film. Si m’ho permeteu, d’entre totes les estimables cròniques/crítiques/etc. que
Ja s’hi comptava amb què la nova pel·lícula del xinès Jia Zhang-Ke seria bona, avalada com venia per la solidesa i profunditat de la seva obra anterior, i així ha resultat ser, bona, congriant molts elogis. Passa, però, que a la mateixa jornada del Festival, ha esclatat un autèntic fenomen que ha acaparat bona part
Tenia tot el sentit, programar a la Competició del Festival de Canes la nova pel·lícula de Yorgos Lanthimos, cineasta del moment gràcies al Lleó d’Or de Venècia i el triomf a la taquilla i als Oscar de “Poor Things”, oimés quan és un cineasta el renom del qual s’ha forjat en gran mesura a Canes.
L’especial atenció que he parat a “Megalopolis”, de Francis Ford Coppola, en aquests reculls d’articles de Canes 2024, no m’ha deixat es pot dir temps de treballar les cròniques i crítiques publicades sobre les altres pel·lícules de la jornada; de manera que m’he hagut de limitar a posar-hi l’enllaç que ens permet llegir-los (en les
L’estrena de “Megalopolis”, de Francis Ford Coppola, era dels moments més esperats de la 77a edició del Festival de Canes. No tan sols perquè es tracta d’un projecte llargament covat pel cineasta, que se l’ha acabat pagant, sinó també perquè podia significar un retrobament amb un director nord-americà que ha escrit grans moments de la
Que s’ho han passat molt bé, amb “Furiosa: A Mad Max Saga”, de George Miller, n’hi ha; d’altres n’han assaborit algunes quantes coses, certament, però no els acaba de fer el pes. Es pot dir que, essent la preqüela de “Mad Max: Fúria a la carretera” (2015), la pràctica totalitat de la premsa especialitzada no
Si seguiu els apunts de la categoria Ressons de Canes d’aquest blog, notareu (sobretot a partir del de demà) que enguany he hagut de disminuir els reculls de cròniques, ressenyes, crítiques publicades pels enviats especials al Festival de Canes. En prioritzaré els dels films de la Competició i pararé atenció als d’algunes altres seccions. Igualment,
S’associa el cinema de Quentin Dupieux a la broma absurda i, amb el film “Le deuxième acte”, que ha inaugurat la 77a edició del Festival de Canes, no ha fet més que confirmar-ho, si bé part de la crítica hi ha trobat elements reflexius més seriosos. En canvi, hi ha unanimitat entre els festivalers en
A partir d’avui, aniré penjant en aquest apunt l’enllaç amb cròniques del Festival de Canes que es publiquin en català. Imma Merino, diari ‘El Punt Avui’. Canes premia l’efectisme i també la poesia. Contra la dictadura patriarcal iraniana. L’amor pel cinema a Canes. Maria Schneider tenia raó. De qui va aprendre Donald Trump?. Jonás Trueba