Coneguts ja els premis de Canes 2025, és l’hora de les valoracions. En bona mesura, aquest any els guardons reflecteixen les apreciacions que, de les pel·lícules, n’han anat publicant els enviats especials, com queda reflectit en aquests reculls: Un simple accident, de Jafar Panahi, Palma d’Or: Moltíssima emoció a Canes amb Jafar Panahi i el
Bavejo, salivo, en llegir els articles que arriben del Festival de Canes parlant de Sentimental Value, del noruec Joachim Trier, i Resurrection, del xinès Bi Gan. Els textos em fan venir unes ganes boges de veure aquestes pel·lícules, projectades en la recta final de la Competició de Canes 2025. Certament, hi ha alguna veu que
Cada dia, entre el 13 i el 24 de maig de 2025 vaig publicant aquesta mena d’apunts, en què enllisto les pel·lícules que es projecten per primer cop, a la jornada en qüestió, i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica
De “Romería“, de Carla Simón se’n diuen coses com aquestes: una pel·lícula molt més elaborada i arriscada / la bellesa i la humanitat de la pel·lícula / un poema punyent però també ple de calidesa / revelació de la dimensió poètica i somiadora del cinema de Carla Simón / entre el somni i el record,
Els governs seriosos i ben responsables acompanyen la presentació oficial de les pel·lícules de cineastes del seu país als grans festivals de cinema; però la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya no va ser ahir a Canes, fent costat a Carla Simón i a la seva “Romería”: una vergonya, un error imperdonable! No
Cada dia, entre el 13 i el 24 de maig de 2025 vaig publicant aquesta mena d’apunts, en què enllisto les pel·lícules que es projecten per primer cop, a la jornada en qüestió, i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica
Pel vídeo que n’acaba de difondre ‘Variety’, una forta ovació ha esclatat al Gran Auditori Louis Lumière, del Palau de Festivals de Canes, tan bon punt ha acabat la projecció de “Romería“, de Carla Simón. FOTO: l’equip del film, a l’arribada al Palau dels Festivals (© Tristan Fewings – Getty Images) Coincidint amb el final
Jafar Panahi impressiona amb el ‘thriller’ moral ‘Un simple accident’ / Jafar Panahi, favorit a la Palma d’Or / Seria un acte de justícia premiar aquesta gran obra d’un gran cineasta: així s’expressa Xavi Serra, a la crònica per al diari ‘Ara’; L’emocionant retorn a Canes de Jafar Panahi, titula Imma Merino la crònica per
Coincideixen avui, a Canes 2025, Carla Simón, que, a la Competició del Festival de Canes, hi estrena mundialment Romería; la projecció de Per bruixa i metzinera, en català, de l’andorrà Marc Camardons, i, a la Quinzena dels Cineastes, en Vicenç Altaió dóna vida al personatge d’un professor, a Luynes, de Dorian Jesper. FOTO: “Romería” (©
Cada dia, entre el 13 i el 24 de maig de 2025 vaig publicant aquesta mena d’apunts, en què enllisto les pel·lícules que es projecten per primer cop, a la jornada en qüestió, i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica
Sembla que pot ser-ho. Si més no, si fos per la crítica acreditada al Festival de Canes 2025, “O Agente Secreto” / “The Secret Agent” / “L’agent secret”, del brasiler Kleber MENDONÇA FILHO, podria ben bé guanyar la (molt) cobejada Palma d’Or, el guardó del certamen que corona la considerada com a millor pel·lícula. Ens
Cada dia, entre el 13 i el 24 de maig de 2025 vaig publicant aquesta mena d’apunts, en què enllisto les pel·lícules que es projecten per primer cop, a la jornada en qüestió, i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica
“Nouvelle Vague“, del nord-americà Richard LINKLATER, tracta de la ‘Nouvelle Vague’ francesa i se centra en la producció del film de Jean-Luc Godard À bout de souffle (1959): és el relat de la gènesi i del rodatge d’ “À bout de souffle”, en l’estil i l’esperit amb què Godard va crear-la… i El Palau de
Pel que ens arriba de Canes, la pel·lícula en què l’actor anglès Harris Dickinson debuta com a director em quadra molt amb el que en preveia: en Dickinson és francament un bon i sensible actor, d’una discreció que voreja la timidesa, tan procliu als personatges amb fractura interior, vulnerables, com ‘bondadós’ a l’hora d’enfocar-los i,
L’actriu Kristen Stewart ha sacsejat Canes 2025 amb el seu debut com a directora: no tan sols hi havia generat una grandiosa expectació, sinó que s’hi ha demostrat que la noia és tota una cineasta, per a uns magnífica, per a d’altres ‘a seguir’, dotada com a directora de la mateixa energia que la caracteritza