A partir d’avui, aniré penjant en aquest apunt l’enllaç amb cròniques del Festival de Canes que es publiquin en català. Imma Merino, diari ‘El Punt Avui’. Canes premia l’efectisme i també la poesia. Contra la dictadura patriarcal iraniana. L’amor pel cinema a Canes. Maria Schneider tenia raó. De qui va aprendre Donald Trump?. Jonás Trueba
Conegut el Palmarès de Canes 2023, posant punt i final a la cobertura mediàtica de la 76a edició del Festival, és l’hora de valorar-ne els premis i fer balanç d’un any, tot i que hi ha una notable unanimitat a afirmar que ha estat extraordinari. Malgrat que alguns ens temíem el pitjor d’aquest Jurat presidit
No van fallar, ni la italiana Alicia Rohrwatcher, ni el britànic Ken Loach, en la jornada que va tancar la Competició de la 76a edició del Festival de Canes. Rohrwatcher, amb la seva poesia màgica, fabuladora, i Loach, amb la seva militància esquerrana, aquí especialment de discurs anti-feixista i anti-racista, tanmateix amb un missatge esperançat
Quan ningú no esperava res de bo, en el terreny de la ficció, de l’alemany Wim Wenders, aquest ha servit en safata “Perfect Days”, en què segons els cronistes, tot i la senzillesa i humilitat de la proposta, el cineasta es retroba amb el seu millor cinema. Això a la Competició del Festival de Canes,
Ves per on, sembla que s’ha convertit en el culebrot d’aquesta edició del Festival de Canes, l’absència de Víctor Erice a l’estrena mundial del seu film “Cerrar los ojos”, a la secció ‘Cannes Première’ del certamen. Com recordareu, ahir el cineasta espanyol va publicar una carta oberta explicant el motius per no haver-hi estat, en
Portàvem dies i dies, en aquesta 76a edició del Festival de Canes, que es registrava una curiosa, simptomàtica i tanmateix atípica unanimitat entre la premsa acreditada al certamen (si més no a la que jo tinc accés a través de les xarxes), valorant en general positivament les pel·lícules que anaven veient a la Competició. Però
Dilluns es va estrenar mundialment, a la secció Cannes Première del Festival de Canes, “Cerrar los ojos“, el film que Víctor Erice ha fet tres dècades després del seu anterior, el magnífic “El sol del membrillo”. Com ja es va explicar, s’havia esperat que la pel·lícula aniria a Competició, però finalment els seleccionadors del festival
Actualment, comptar amb una nova pel·lícula de Marco Bellocchio és garantir una obra sòlida i reeixida per a la competició de qualsevol festival. En canvi, tornar a programar Kitano, després de tants anys inactiu, ni que sigui fora de concurs, s’ha revelat com una operació fallida, pel caos narratiu i la confusió que hi ha
Una Palma d’Or per a la pel·lícula que ens ha fet feliços com cap altra, sisplau (Eulàlia Iglesias, diari ‘Ara’), La poesia del gran Aki Kaurismaki brilla a Canes (Imma Merino, diari ‘El Punt Avui’), Kaurismaki presenta una preciosa història d’amor trista a Canes (Paco Vilallonga, ‘Diari de Girona’)… titulars ben eloqüents d’unes cròniques entusiasmades,
L’actriu alemanya Sandra Hüller ha convocat unanimitat en la premsa acreditada a Canes com a digna mereixedora del premi a la Millor Actriu, després d’haver interpretat la dona del comandant d’Auschwitz, a “The Zone of Interest”, de Jonatan Glazer, vista abans d’ahir a la Competició, i sobretot, pel seu remarcat paper d’una escriptora ambigua jutjada
L’entusiasme encomanadís amb què la crítica ha rebut, a Canes, la nova i esperada pel·lícula de Martin Scorsese fan venir unes ganes boges de veure-la, encara més, si bé haurem d’esperar a la tardor perquè arribi a la nostres pantalles. Tot i que la premsa nord-americana ja l’havia vist dissabte passat en projeccions anticipades i
Avui, 20 de maig, s’ha estrenat a la Quinzena dels Cineastes de Canes la pel·lícula (totalment) en català “Creatura” d’Elena Martín Gimeno. Arriben notícies de la Croisette que el públic hi ha connectat i les primeres reaccions són positives. D’Elena MARTÍN GIMENO, “Creatura”. Durada: 1h52. Producció Catalunya-Espanya. Amb Elena Martin, Oriol Pla, Àlex Brendemühl, Clara
Una gran, aclaparadora, brutal pel·lícula sobre la banalitat del mal nazi ambientada al defora del camp d’Auschwitz; una obra cinematogràfica amb dimensions pròpies d’una novel·la de Dostoievski, impecable, sobre la condició humana; la consolidació com a autor de primer nivell del britànic Jonathan Glazer; el retrobament amb l’art cinematogràfic i l’humanisme del turc Nuri Bilge
El Festival de Canes ha volgut enguany repetir, amb “Indiana Jones i el dial del destí”, l’operació d’èxit de l’edició anterior amb “Top Gun:Maverick”, fins i tot donant a Harrison Ford una Palma d’Or d’Honor ‘sorpresa‘ com la que li van lliurar a Tom Cruise el 2022. Però si fem cas a les primeres crítiques
Pedro Almodóvar i el seu western gai de mitja hora van eclipsar ahir mediàticament la resta de propostes del festival, que també han cridat força l’atenció. En una jornada marcada pel mal temps i per l’impacte de la polèmica encara sobre el possible encobriment d’agressors sexuals per part del certamen, esverada si pot ser més