Coc Ràpid

Les korai, les joves hieràtiques, de pell de marbre blanca, les del somriure enigmàtic, llargues trenes i grans ulls atmetllats, vestiren el pèplum cenyit a la cintura amb el cinyel, agulles punxants. Podien ésser sacerdotesses, deesses o esclaves oferents sense nom. Eren els temps llunyans del segle VI a Cr., quan només s’esculpia la nuesa de l’home i l’artista s’obligava a deixar entreveure les formes de la dona sota el vestit dòric de llana, sense plecs.

A meitat del segle les korai segueixen somrient, ja no vesteixen el mant i la túnica minimalista de molts colors, el pèplum, els joves cossos són coberts per la túnica de plecs verticals i horitzontals que la fina textura del lli permet, el quitó sense les fíbules de metall.

El pèplum dòric ha deixat lloc al jònic quitó. I la seva història comença així:

Egina, l’illa de la nimfa, el gran volcà i els escultors mestres en el treball del bronze, visqué el cruent inici de la dramàtica escena. Els soldats atenencs, ben armats, desembarcaren de la gran nau, disposats a rescatar les deesses de fusta d’olivera Damia i Auxeria venerades per la població; la batalla fou cruenta, les estàtues divines es negaren  a deixar l’illa i s’agenollaren sobre el terra sense poder ésser mogudes, el fet miraculós donà força als eginenses i la victòria, només un atenenc sobrevisqué per a narrar l’extraordinària història. De tornada a Atenes, aquell soldat fou rodejat per les vídues dels seus companys, que desolades i airades pel dolor el feriren mortalment clavant-li les agulles amb què se cenyien el pèplum.

I així explica Heròdot el perquè del canvi del pèplum propi de les dones dòries al quinó jònic. Del canvi de vestit femení als voltants dels segles VI-V aC en són un bellíssim testimoni les korai.

Il·lustració; korai amb pèplum, 530-520 aC.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!