Tic-tac
Deixa un comentariEstic d’acord: hi ha dies que més valdria no llevar-se. Improductius, perduts, que costen de mastegar i sembla que la gola s’encongeixi i no els deixi passar cap avall. Apàtics. Inútils.
A vegades la culpa és de les hormones. Els ovaris i tot això. D’altres,
no sé pas qui en deu tenir la culpa. El que està clar és que la culpa
sempre és dels altres. Bipolaritat? No. A vegades m’ha passat pel
cap… Això d’autoanalitzar-se hauria d’estar prohibit per llei.
Tic-tac. Tic-tac.
… i t’encens un cigarro sense ganes de fumar… Els llibres no
enganxen, el diari fa mandra i la síndrome de la pàgina en blanc. Hi ha
gent que ho soluciona anant de compres (visca!), però encara pot ser
pitjor, perquè en dies així tota la roba queda malament i hi ha el risc
d’arribar a casa amb l’autoestima per terra.
Tic-tac. Tic-tac.
… ull de vellut, ull de vellut… El cap està passota i les mans es
refreden. Els cabells es maregen de donar tantes voltes als dits. A
vegades funciona posar-se música i ballar com una boja.
Tic-tac. Tic-tac.
I suposo que les plantes se’m moren perquè no toco de peus a terra.