una entre tants

3. Resolució del cas

Tenint en compte la
protecció especial de la que gaudeixen els drets i llibertats fonamentals, no
és possible que una llei penal s?hi sobreposi. La pròpia Constitució, en el seu
article 55, preveu que la llibertat d?expressió i la d?informació, entre
d?altres drets, només poden quedar suspeses ?quan s?acordi la declaració de
l?estat d?excepció o de setge?, cosa que no va passar pas.

Hi ha molts elements
que no encaixen, en la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón. En primer
lloc, ordena unes mesures cautelars gravíssimes sense tenir, ni tan sols,
proves del que diu: tanca el diari i després hi fa anar la policia perquè hi
busqui proves.

Per altra banda,
utilitza tota una pirueta per aconseguir la seva finalitat, tancar Egin. Ens
expliquem. Les mesures cautelars recollides a l?art. 129 CP només poden
aplicar-se ?en els supòsits previstos en aquest Codi?, això és, els que recull
l?art. 515 en relació amb el 520. De fet, per als delictes de terrorisme (arts.
571-580) no es preveuen aquestes mesures cautelars. D?això es desprèn que
l?única raó jurídica que permetria el tancament d?Egin seria la pertinença a
banda armada (art. 515). I aquesta va ser l?acusació, sense proves, i el motiu
de la clausura del diari. Que no hi va haver proves queda clar quan, al cap d?un
any i mig, acabada la instrucció del cas, l?Audiència Nacional només va acusar les empreses de
col·laboració amb banda armada, delicte no previst a l?art. 515 i, per tant, el
tancament quedava desautoritzat. Però, com hem dit, ja era massa tard.

A més, no estem
davant d?una empresa qualsevol, sinó davant d?un mitjà de comunicació. Està pel
mig el dret fonamental a la llibertat d?expressió, i això hauria de tenir algun
valor afegit. De fet, el té. No hi ha penes que valguin quan estem davant de
drets humans. El tancament d?un diari és una mesura inconstitucional, inhumana,
i no hi ha justificació possible. Cap llei pot decretar la suspensió d?aquests
drets, i una prova és la STC
199/1987 que hem esmentat abans: a instància dels Parlaments basc i català, el
Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional un precepte de la llei
antiterrorista que preveia el tancament de mitjans de comunicació com a mesura
cautelar.

El motiu de fons és
un altre. Iñigo Iruin, advocat de la defensa, ho diu així: ?La clausura
temporal d?Egin i Egin Irratia era un dels objectius polítics de Mayor Oreja,
manifestat en privat en més d?una ocasió. És a dir, la decisió política estava
presa, i només faltava que un jutge li donés cobertura política?.

El tancament del
diari basc és una vulneració de la llibertat d?expressió feta a tota
consciència amb l?únic objectiu de fer callar veus dissidents. Carlo Fabretti,
matemàtic i escriptor, deia a les pàgines de Gara el 5 de setembre de 2003:
?Podem dir el que vulguem, però els mitjans de comunicació només estan a
l?abast de qui diu allò que el poder vol. Qualsevol pot publicar un periòdic,
però el poder es reserva el dret a tancar-lo quan li vingui de gust i torturar
impunement els seus responsables [en referència al tancament d?Egunkaria i les
denúncies per tortures dels detinguts]?.

Crec que els
responsables del tancament del diari, començant per Baltasar Garzón, haurien de
respondre davant la llei per una violació tan flagrant dels drets i les
llibertats. Com a desig personal, només espero que algun dia, es deixi de
perseguir judicialment la ideologia de la gent.