una entre tants

Fa temps que ho pensava, un dia havia de fer un post defensant el vegetarianisme, però mai m’hi posava. El darrer post del Jordi m’ha incitat a fer-ho. Al seu bloc ja he deixat el comentari, però m’han quedat moltes coses al calaix.
Fa cosa d’uns tres anys que sóc vegetariana. De fet, sóc ovo-lacto-vegetariana. És a dir, menjo vegetals, ous i llet. Res de carn ni de peix. No menjo animals, doncs. Voleu saber per què?

[…]

No et fas vegetariana d’un dia per l’altre. És una evolució natural. En el meu cas, cada cop em feia més angúnia menjar carn, sobretot pollastre, i no parava d’imaginar-me els pobres animals, cridant de dolor, mentre els mataven. Perquè els animals també pateixen, sabeu? La gent ho veu molt clar quan cal criticar la tauromàquia. Però no només els bous pateixen. Tot animal té la mateixa capacitat de sentir patiment que un humà. El dolor i el plaer són iguals, siguem homes, dones, bous, ànecs o porcs.

La meva decisió ha vingut condicionada per qüestions ideològiques i de salut. Penso que no hi ha cap necessitat d’assassinar altres animals per poder sobreviure. Ens diferenciem de la resta d’animals per la nostra capacitat de raonament i de parla, però això no ens fa millors que ells. No veig la necessitat de sacrificar-los per tal que nosaltres poguem subsistir. Alguns em direu que hi ha molts animals carnívors. Cert. Però ells no poden fer aquesta reflexió, ja que no tenen capacitat de raonament. Mengen animals perquè no saben llaurar. Perquè es moueu per instints. Nosaltres sabem i podem llaurar, i gràcies a la nostra intel·ligència sabem destriar quins aliments necessitem per no tenir cap mena de deficiència nutricional.

I això ho lligo amb la qüestió de salut a la que em referia abans. No només no necessitem la carn, sinó que aquesta no ens aporta res de bo. Cert, hi ha determinades proteïnes que només les podem adquirir a través dels animals, però per això no cal matar-los. Amb els ous i la llet n’hi ha prou. Per la resta, tots els vegetals que tenim a l’abast aporten exactament el mateix que ens podrien aportar els animals. Només cal dedicar una mica de temps, i descobrir què és el que necessitem. Personalment, des que sóc vegetariana em sento molt millor.

No pretenc convèncer ningú. Per això no suporto cada cop que surto a sopar fora. Sempre la mateixa pregunta. ‘Ets vegetariana? Per què?’. Expliques més o menys el que hi ha explicat aquí, sense cap pretensió que els omnívors del teu voltant es converteixin, però la resta del sopar són ells els que t’intenten convèncer a tu perquè deixis de ser vegetariana…