
Compte enrere per a la FM
Deixa un comentariAhir a mitjanit, la ja tradicional penjada d’estelades a la basílica de Santa Maria indicava que som a una passa de la festa major de Vilafranca. Era massa tard per a mi (això de treballar per festa major és molt dur!), però des del llit vaig sentir l’olor a pólvora i els visques a la terra. Vaig somriure, orgullosa dels vilafranquins (ull!, no tinc “vilafranquitis”, eh?), i vaig donar-me la volta.
Ha comença el compte enrere per a la FM, una de les més lluïdes del país.
Si us passeu per Vilafranca (una part de mi us ho recomana, però la Bel més egoïsta no, que a mi les aglomeracions m’atabalen), i feu un cop d’ull a la cercavila, segurament sentireu més d’un que recita:
“Gloriós Sant Fèlix,
que de Vilafranca n’és patró,
i visca la festa major!”
I és que, en aquests dies, la religió és una qüestió a banda. Tant hi fa que siguis creient, agnòstic o ateu. Tothom benera Sant Fèlix i tothom vol entrar a la basílica, per veure’l o per escoltar els goigs (a mi em posa la pell de gallina, veure l’església plena i tothom cantant la mateixa estrofa).
El cert és que costa d’explicar què se sent per festa major. La majoria de vilafranquins es passa mig any esperant-la i/o preparant-la. Tot i que també n’hi ha uns quants que, a l’agost, l’únic que desitgen és que passin ràpid la festa i cinc dies de feina frenètica (ànims, que després fugim al mar!). Són dies intensos, de dormir poc, menjar malament, d’anar amunt i avall per no perdre’s res, de veure aquells que no veus la resta de l’any però que tens la certesa que, per festa major, els veuràs, com cada any. Dies de gralles, tamborins i castells, i nits de foc, pólvora i molta música. Vaja, que per primer cop en uns quants anys, podré gaudir de la festa major, perquè ja no tinc exàmens de setembre, perquè ja no visc a Barcelona i perquè… divendres començo vacances!
Aquí podeu consultar tot els actes, fins el dia 2. Ah, per cert, demà toquem els Bandais amb un tal Cesk Freixas, per si us interessa…
Aquí podeu veure la programació de la festa major alternativa.
I aquí, unes quantes fotografies de la penjada d’estelades, fetes pel Jordi Salvia.
Bona festa major!
I no tens “vilafranquitis”, uff, deu n’hi do, si n’arribes a tenir…
;-p
a treballar i viure-la intensament, i cap a l’Ebre de vacances 😛
per cert, la vilafranquitis està bé, el problema és el vilafranquisme 😛
Jo, com a bona no-vilafranquina, dormia toooot lo dia i sortia de nit, així, tota fresca. Treia el cap per la finestra per veure els balls perquè les gralles em despertaven i mirava els castells per la tele des del sofà, amb el ventinador i la coca-cola. Ja ho veus, re de pell de gallina, que per això s’hi ha de néixer!, però sempre m’ho he passat tan bé!
es nota que no has tastat Sant Roc!!
Bé, tothom no és perfecte! 😉
Salut i memòria compi
Hola,
a mi, com diu algú més avall, el que dius no em fa posar la pell de gallina tot i que ha d’estar molt bé tot això. La meua vilafranquitis és B i el moment àlgid ja el vam passar per sant roc i fins sant antoni podrem anar tirant sense tirar mà de medicació forta.
Bones festes vilafranquins A
Bona manera de començar les vacances! jeje
De primera no crec que pugui posar-la però ben amunt! Com els castells!
Mandonguilla apollastrada, xatejaré en silenci a la redacció… snif
Sigues molt dolenta i no et connectis! jajaja
petons!!!!
El divendres després de les actuacions de C’S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l’Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. http://www.marroca.blogspot.com