Això no serveix per a res
Deixa un comentari“Els informem que els periodistes dels mitjans públics no signem les informacions durant la campanya electoral en protesta pel còmput exigit per llei, perquè creiem que això impedeix donar una informació sense condicionants”. Ja m’he après la cantarella, molt bé, i ara què?
Ja dic per avançat que parlo (i escric) des de l’òptica d’algú del gremi que ho viu des de fora, però penso que això no serveix absolutament per a res. Algú creu que a l’especador del TN li importa que la notícia que veu i escolta no vagi signada? Si en la majoria de casos, la resta de l’any, tampoc s’hi fixa pas. I la cosa arriba a extrems tan surrealistes com que no aparegui el rètol amb el nom del conductor, com si ningú conegués el Pellicer o la Núria Solé. O tallen el final de la crònica parisenca perquè al periodista se li ha escapat signar-la, com si ningú sapigués que la notícia havia d’acabar amb un Carles Costa-TV3-París.
Realment, és vergonyós i inacceptable que els professionals no tinguin llibertat per decidir sobre la seva feina. Però penso que cal actuar amb mesures molt més dràstiques. Amb l’acord del màxim de periodistes possibles. Jo aposto per desobeir la norma, i tinc dues propostes.
Una és donar les informacions de campanya sota criteris periodístics, ignorant i desobeint la llei. Aleshores, la cantarella seria una cosa com: “Els informem que els periodistes dels mitjans públics hem decidit no fer cas a les normes, conscients del que això podria comportar, i regir la informació de campanya per criteris estrictament periodístics, ja que creiem que el còmput exigit pels polítics va en detriment del seu dret a obenir una informació sense condicionants”.
L’altra opció seria deixar de donar les notícies de campanya, com a protesta. Un sol dia sense fer-ho i segur que molts es posarien les mans al cap. En aquest cas, la cantarella podria ser: “Els informem que els periodistes dels mitjans públics hem decidit no
donar les informacions de campanya electoral, com a protesta pel còmput exigit per llei, perquè creiem que això impedeix donar una informació sense condicionants”.
Bé, només són propostes, però si realment els periodistes creuen que l’exigència de còmputs és una intromisió, que actuïn perquè això canviï.
ja fa masses conteses electorals que dura aquesta comedia, a veure si es veritat que es planten d’un cop
Estic totalment d’acord amb el que expliques.
Una abraçada!
Si no ho fan és perquè, suposo, els periodistes d’ací no es mouen exclusivament, i potser ni tan sols es mouen per criteris exclusivament periodístics. El discurs dels polítics: com que són una colla de sectaris, aduladors o pamfletaris, als periodistes se’ls ha de controlar amb cronòmetre.
Fort oi?
Que en prenguin nota, perquè el fet que tolerin tant de temps la situació fent veure que protesten i prou a qui perjudica és a llur credibilitat. Hom pensarà que si no ho fan és perquè en el fons els està bé sobredimensionar els grans partits i menystenir els petits al marge de l’interès del què succeeixi.
Les dues propostes em semblen bones. Jo optaria per no donar notícies de campanya, es podria tornar a mirar la televisió amb tranquilitat i serenor, seria un regal per tots.
Doncs jo quasi que estic a punt de defensar que ja m’està bé això de les quotes… (i això que jo soc votant d’un partit que no guanya mai -potser el 2014…-). Ho dic perquè si ho he deixar en mans dels periodistes (que TOTS, repeteixo TOTS, tenen opinió política i la donen contínuament -vegis selecció, minutatge, tractament, lèxic emprat, centrament nacional de les notícies-) doncs en molts casos ni aquest minitractament no tindrien alguns.
PRefereixo que els criteris provinguin -encara que sigui indirectament- dels nostres representants que no pas de quatre periodistes amb poder.
Àpali!
Aquesta pressumpta "protesta" és una demostració de la nul·la independència dels mitjans de comunicació públics i de la covardia social en la que vivim.
S’ha de ser valent i, com bé apuntes, informar sota criteris periodístics, així almenys s’esforçarien per fer una campanya amb propostes i no només de pura propaganda i, fins i tot, potser donarien veu als extraparlamentaris, però és clar, això ja seria la utopia.