Pau, Justícia i Germania (XX) DESMUNTANT JMQ -14-

El llegat

La lectura del testament aportava aquesta clàusula: Lega á su buen amigo Dn. Marcelino Menendez y Pelayo todos los escritos, libros y papeles que dejare el testador al morir. Sis anys abans, dia 23 de gener de 1890, Quadrado havia escrit a Menéndez y Pelayo: Estas correspondencias de Balmes, de Roca y Cornet, de Piferrer, de Llorens, de Garcia de los
Santos, de Muñoz Garnica, de Lafuente y tantos otros, muchas veces me han dado pena por su suerte cuando me sobrevivan, lo que no puede tardar mucho: ocurrióseme, y lo dejaré consignado, que sea V. el heredero y quedo consolado y tranquilo.

**Arxiu i biblioteca Menéndez Pelayo a Santander**

La premsa es va fer ressò i es va arribar a publicar que la biblioteca podria contenir 40.000 llibres. Una especulació que Joan Lluís Estelrich va esvair d’immediat en diverses cartes a Menéndez Pelayo. Dia 20 d’octubre de 1896 escrivia: En cuanto al legado de todos los libros y papeles que Quadrado te hace, tendrás que apreciar mucho el buen afecto de dicho señor y su consideración para contigo; pero estoy casi seguro que la cosa no vale la pena. Quadrado no creo que deje inédito más que sus tres dramas: Leovigildo, Martín Venegas y Cristina de Suecia, y nueve u once días del Mes del Corazón de Jesús, que preparaba para completar la trilogía pía de los meses de María y de San Jose. No conozco nada más. De libros, no hablemos; todos los que le conozco caben en un puño… Desde allá, del año 40 no tuvo su librería más ingresos que los regalos, y excusado es decirte que lo que se regalaba a Quadrado se te ha regalado a ti. Lo que debe de ser muy curioso es el epistolario, puesto que Quadrado guardaba todas las cartas que se le dirigían, es decir, todas las que pueden interesarte, y ya sabes tú cuándo y con quienes sostuvo relaciones. En un escrit posterior, Estelrich afegeix: Estanislao y yo, desde hace cuatro días trabajamos algunas horas todas las mañanas en el entresuelito de Quadrado, formando la lista de sus libros. ¡Qué desorden, hijo mío! De manuscritos de Quadrado no hay más que lo que presumía: los tres dramas. Aguiló me ha confirmado mis presunciones respecto a los libros y papeles inéditos. Yo decía a Aguiló que lo más conveniente sería (salvo tu parecer) formar una nota de todo lo que puede pertenecerte de la herencia de Quadrado, y enviártela para que te hicieras cargo de lo que hay, y si no te sirven los duplicados ponerlos aquí en venta y si se vendieran remitirte el importe; pero para esto tendrías que entenderte con Estanislao o conmigo, mediante poderes para con la viuda, puesto que la buena señora está un poco trastornada, y no acaba de estarlo del todo para que deje de hacérsela caso.

El mes de novembre, Rosa Morell, signant com a Vda. de José María Quadrado, escriu: Las obras del Archiduque Luis Salvador que son tomos muy voluminosos, tambien se los regaló el autor estas no se si las tiene V. En fin se servira V. decirme con franqueza lo que guste pues yo no quiero faltar en uno ni en otro extremo. L’escrit delata l’interès de la vídua de quedar-se amb el Die Balearen, molt especialment amb els volums dedicats a Menorca. Passen els mesos i Menéndez Pelayo reclama rebre el llegat en carta a Estelrich que respon dia 20 d’abril de 1897: Si D.ª Rosa no encuentra sustitución para los dos tomos de Menorca del Archiduque, creo que no se los arrancaremos. Es en lo único que está muy terca. En todo lo demás nos abruma a escrúpulos monjiles. Finalment, dia 18 d’agost de 1897, Estelrich informa: Por fin salen hoy de ésta para Valencia, consignados al señor Nogués, cinco medias cajas de libros de Quadrado, con todos los que elegiste, procedentes del legado que hizo a tu favor nuestro D. José María. Los del Archiduque van todos. En total, l’enviament contenia 73 llibres, una xifra ínfima en comparança als anunciats 40.000 d’un majestuós llegat que mai no va existir. Com va escriure Miquel dels Sants Oliver, Quadrado era hombre de pocos libros¹.

Dia 5 d’octubre, Rosa demana a Menéndez Pelayo si ja ha rebut els llibres i li fa saber que s’ha desprès d’originals que espero poder leer de otra forma, una insinuació a promoure l’edició de les obres inèdites. Mig any després, el 30 de març de 1898, la vídua explicita la sol·licitud: Desde que faltó mi esposo, no se ha continuado la edicion de sus obras cuyo convenio tenia con el editor Amengual y Muntaner á raíz de la segunda edición de Forenses y Ciudadanos. Le han instado los amigos, le insté yo con eficacia y, de promesa en promesa, ha pasado sin cumplirlas hasta ahora. Si á V. le parece bien seria mi mayor deseo que V. interpusiera su valiosa influencia para que se terminara dicho convenio y siguiera la publicación de los escritos para que V. los autorizó. Por mi parte he apurado todos los recursos y de su ayuda de V. espero resultado, mayormente siendo V. llamado para definidor postumo de sus escritos y publicaciones. En escrits posteriors, la vídua persistiria en demanar la intervenció de Menéndez Pelayo. Va ser fer retxes dins l’aigua.

El llegat va ser ben catalogat amb notes manuscrites d’Enrique Menéndez Pelayo (1861-1921), germà de Marcelino. L’any 1919, Miguel Artigas Ferrando (1887-1947) publicà Los papeles de Quadrado, on detalla el contingut del llegat: les obres dramàtiques inèdites, i, el que resulta més interessant, la correspondència de Piferrer (17 cartes), Balmes (12), Llorens (50), Roca i Jornet (24), el marquès de Viluma (8), Lafuente (125) i Josep Tarongí (3)². L’inventari convida a descartar que es puguin trobar a Santander els documents esmentats per Quadrado, molt especialment la meitat ignota de les Informacions Judicials que continua desapareguda.

A la Biblioteca Bartomeu March hi ha sis volums amb alguns esborranys dels Recuerdos corresponents als quaderns de viatge a Valladolid, Salamanca, Zamora, Astúries, Lleó, Àvila, Palència i Castella la Nova. També s’hi guarda el mes de març dedicat a Sant Josep i correspondència personal de diversos anys. A tall d’anècdota, per voluntat de Quadrado, Pere Oliver, un picapedrer amb qui solia anar a nedar, va rebre el rellotge d’or i Julio Villar, el barber que l’anava a afaitar a ca seva, dues navalles amb el mànec d’ivori, un raspall i una pinta de plata.

Rosa Morell i Creus, de Can Serra de Sóller, va morir dia 24 de febrer de 1905 de pneumònia crònica als 77 anys. Els administradors de l’herència cediren el bust de Quadrado que havia fer l’escultor José de Hoyos a l’Arxiu Històric i l’escrivania i les plomes a la Societat Arqueològica Lul·liana. El febrer de 1908 es posaren a subhasta els béns que havien estat de les dues germanes: la casa del carrer de la Rectoria de Sóller i un bocí de terra amb oliveres a Les Montcades. Així s’esvaí, cap a parents de quart grau, el patrimoni familiar.

Post mortem

Les propostes de grans homenatges que es feren després de la mort de Quadrado s’esvaïren lentament. La proposta d’un gran monument i l’edició de les obres inèdites no arribaren a port. Tot i això, dia 27 de juliol de 1896, el mateix mes de la mort, a la casa de Ciutadella on va néixer hi posaren una làpida i retolaren el carrer amb el seu nom³.

El mes de desembre de 1896 La Junta de clases pasivas ha acordado conceder pensión vitalicia de 1.500 pesetas anuales a doña Rosa Morell Creus, viuda de José María Quadrado, Jefe 2º del cuerpo de Archiveros y Bibliotecarios⁴. A Palma, l’any 1899, se li va dedicar una plaça que, molt possiblement, no hauria estat l’espai que més li hauria agradat ja que corresponia al solar creat arran de la demolició d’un edifici tan històric com era el Convent de la Consolació, conegut com de les monges del canonge Garau i que, popularment, la gent anomenava plaça de les mongetes, malgrat que el nom oficial que s’havia posat el 1887 era plaça de la Consolació.

El 1910, morta ja la vídua, per iniciativa del bisbe Miralles es varen publicar amb més pena que glòria els quaderns dedicats al mes del Cor de Jesús que Quadrado va deixar inacabats. El seu record es concentrava en les nombroses citacions de les seves obres que feien els historiadors locals (la majoria preveres) que contribuïren a accentuar la criminalització de la Germania de Mallorca. Amb motiu del centenari del seu naixement, l’any 1919 hi va haver una revifada. La figura de Quadrado seria reivindicada, sempre des de les estructures del poder, en especial de l’església de Mallorca i Menorca. A Madrid, amb la presidència del rei d’Espanya, es va fer una festa dedicada a Quadrado organitzada per la Sociedad Española de Excursiones. A Palma, en el Museu Diocesà, es va fer un cicle de conferències i s’edità un llibre amb col·laboracions, majoritàriament de religiosos.

Dia 23 de novembre de 1919, en el carrer Palau Reial, sobre un pedestal fet per Jaume Alenyà, aleshores arquitecte municipal, es va procedir a col·locar un bust de Quadrado fet en marbre de l’escultor Antoni Arcas, director de l’Escola d’Art de Menorca. La inauguració del monument es va fer amb més solemnitat (autoritats, exèrcit, banda de música…) que públic.

El setembre de 1935 la Junta d’Acció Catòlica de Menorca Pro eclesia et patria organitzà un cicle de cinc conferències dedicades a Quadrado. Durant la dictadura militar de Franco el Consejo Superior de Investigaciones Científicas va centralitzar les institucions provincials i, l’any 1946, les agrupà amb al nom de Patronato José María Quadrado, que va ser extingit el desembre de 1977. El 19 de desembre de 1946 va ser proclamat hijo ilustre de Baleares per la Diputació Provincial, coincidint amb el 50^è aniversari de la seva mort. El maig de 1950 l’Ajuntament de Ciutadella publicava les bases d’un concurs Para la erección de un monumento de José Mª Quadrado⁵. El 1996, per iniciativa del Cercle Artístic, es commemorà a Menorca el centenari de la seva mort.

L’any 2019, arran del segon centenari del naixement, per iniciativa de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella i de l’Institut Menorquí d’Estudis, se li dedicaren unes jornades, amb un cicle de conferències i una gran exposició a Ciutadella que varen obtenir un important ressò mediàtic.

El balanç general dels homenatges, les hagiografies i les commemoracions a l’entorn de la figura de Quadrado té un color clerical i menorquí. A poc a poc, s’ha anat esvaint la glorificació de la seva figura i s’ha relativitzat la transcendència excessiva que s’havia atribuït a una obra que, d’haver estat tractada per altres mans menys submises a l’església i a la monarquia borbònica, hauria permès una lectura més objectiva de la que ell va voler imposar, de manera molt especial, en el cas de la criminalització estigmatitzadora de les revoltes foranes i de la Germania de Mallorca.

NOTES

1 La Vanguardia, 8 de març de 1919

2 El treball d’Artigas, amb l’inventari del llegat de Quadrado, va ser publicat a la Revista Crítica Hispano-Americana (Madrid, 1918) i reproduït en el BSAL setembre-octubre de 1921

3 La làpida diu Aquí nació en 1819 José Mª Quadrado y Nieto. Ciudadela a su preclaro hijo 1896

4 El vigía de Ciudadela, 5 de desembre de 1896

5 Les bases assenyalaven que el monument s’aixecaria teniendo por fondo los pórticos de la plaça de Espanya. Correo de Mallorca, 19 de maig de 1950 i El Iris, 20 de maig de 1950

CAPÍTOLS ANTERIORS

Infantesa i joventut

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-1/

El teatre de Quadrado

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-2/

Primera estada a Madrid (1842-1843)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-3/

Segona estada a Madrid (1845-1846)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-4/

Als peus de la reina (la subjugació de l’arxiu)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-5/

El quid pro quo. Quadrado i Menéndez Pelayo