Per a la jornada de reflexió, unes quantes idees que no pretenen convèncer ningú. 1. Crec que és acceptable votar CIU o votar ERC. A les generals del 2004 vaig votar ERC perquè no estaba clar que CIU no tornés a pactar amb el PP. Recordo el Duran dient que aquesta vegada si volen pactar,
M’interessa la política, però no m’entusiasma l’aritmètica electoral partidista. En canvi, els blocs de Vilaweb en van plens, i m’entretinc llegint-los, perquè trobo que hi ha blocaires que t’ho fan passar molt be. Després de moltes lectures blocaires, ja he arribat a una conclusió, que serà definitiva, sobre què ha de votar un nacionalista/sobiranista/independentista català.
A l’entrevista a la Imma Mallol que surt publicada a La Vanguàrdia d’avui, se li demana que expliqui en paraules entenedores per a un nen de vuit anys, què significa ser d’esquerres. És complicat ser políticament correcte amb els nens, perquè com que ells encara no han après el noble art de la mentida i
Als matins, faig un trajecte d’uns quinze o vint minuts en cotxe, i vaig fer zapping radiofònic. Normalment poso l’Antoni Bassas, mirant d’enxampar l’Alguna Pregunta Més, que quan està inspirat em fa petar de riure. Quan Catalunya Ràdio posa publicitat o s’ensopeix, passo al Xavier Bosch de RAC1, que és una mica més agosarat i
La situació és la següent: el conseller delegat d’una multinacional americana visita Barcelona per entrevistar-se amb el president de la Generalitat, ja que la seva empresa està analitzant seriosament una gran inversió a Catalunya. L’individu és un americà sense cap mena de cultura ni coneixements històrics que amb prou feines sap que és a Europa,
En el post anterior explicava alguns dels inconvenients del bilingüisme passiu, és a dir, de la fórmula de parlar en català encara que l’interlocutor contesti en castellà: obstaculitza la comunicació i consagra el dret dels forasters a no saber l’idioma propi de Catalunya. Deia que és més eficaç fer notar al nostre interlocutor que és
L’escena es desenvolupa en un parking. Un tipus d’aspecte jovial s’atança a la finestreta i diu: – Bon dia, seria tan amable de vendre’m tiquets de deu hores? En teniu també de dotze? L’empleat deu tenir uns trenta i escaig, i sembla treballador i honrat. – ¿Dice Usted que quiere tiquets de diez horas? –
Un blocaire de vilaweb ha proposat, si ho he entès be, que el títol dels posts sigui "Jo també vull un estat propi" durant una temporada. Hi ha algun altre blocaire que afegeix "per a la meva nació", probablement perquè el títol de la campanya pot entendre’s com una mena de reivindicació individual. Be, suposo que
La meva filla I, que te disset anys, i unes companyes de l’escola estan fent el treball de segon de batxillerat amb sobre el tema "Les dones i la política". S’han posat en contacte amb força dones polítiques, les van a veure i els passen un qüestionari. Han entrevistat, entre d’altres, a Manuela de Madre,
Llegeixo que a Martorell s?han produït intents d?agressió contra els senyors Piqué i Acebes. M?ha semblat esgarrifós. Resulta que brètols incontrolats han escridassat (escridassat! quina pocavergonya), llençat tomàquets (Déu del cel, on anirem a parar) i fins i tot un boig perillós ha arribat a l?extrem de donar una empenta (assassins!!!) a l?indefens Acebes. I
Després d’escriure un munt de posts sobre sentiments i sensacions, i sobre coses que no acabo de dominar, avui escriuré sobre un tema que conec molt bé, : la inspecció d’Hisenda a Catalunya. Deliberadament o no, es calcula que a Catalunya la inspecció genera un 40% de les actes, quan l’economia no arriba al 19%
Com que no me’n surto de penjar l’espot prohibit degut a la meva poca traça, proposo el següent guió per un de nou: La càmara ens mostra la imatge d’un àrbitre amb ulleres fosques i bigoti retallat a qui algú xiuxiueja alguna cosa a l’orella. Amb aire irat es treu una targeta (vermella, és clar) i
En un bloc de Vilaweb llegeixo, escrit per una persona dedicada professionalment a la política que el que fan els partits és investigar les propostes que poden tenir més grapa pels electors i recollir-les als seus programes electorals prioritzades segons el seu perfil polític. És a dir, si el tema és seguretat ciutadana, un partit
Al mon hi ha bona gent i mala gent. I una persona que abandona un gos és, sense dubte, mala gent. Ja feia molt de temps que la T reivindicava un gos. Estava força mentalitzada d’adoptar-ne un de la gossera en comptes de comprar-lo. Un dissabte vam anar a la gossera de Terrassa, i després
O de com les bones intencions han acabat fet més mal que els interessos econòmics de l’empresa armamentística Va haver un moment en què vaig arribar a creure en la no-violència. La no-violència i el pacifisme, eren idees atractives abans de la caiguda del mur de Berlín, ja que, segons que ens explicavem, les superpotències tenien