Com que no me’n surto de penjar l’espot prohibit degut a la meva poca traça, proposo el següent guió per un de nou:
La càmara ens mostra la imatge d’un àrbitre amb ulleres fosques i bigoti retallat a qui algú xiuxiueja alguna cosa a l’orella. Amb aire irat es treu una targeta (vermella, és clar) i la mostra a algú fora de pantalla.
Nou pla dels vestidors, l’àrbitre s’està canviant, es treu la camiseta negra d’àrbitre i a sota s’hi veu una camiseta vermella.
Fi de l’espot.
Qui és aquest senyor que es dedica a la política fent veure que és imparcial? On te el seu lloc de treball? On viu? Te una adreça de correu on la gent pugui dir el que pensa? Parla la llengua pròpia del territori on imparteix justícia? Quants judicis te pendents (després diran que la justícia és lenta) que ha estat capaç d’esbandir aquest assumpte tan depressa? Quan temps porta a Catalunya? Ha demanat el trasllat?
Els jutges que fan política haurien d’estar sotmesos a l’escrutini dels ciutadans. Si podem escridassar o manifestar-nos en contra de l’alcalde de Barcelona o del president de la Generalitat, ¿perquè no podem fer-ho en contra d’aquest jutge?
Estaria bé que la xarxa servís per donar a conèixer tota la informació que fa al cas tenint en compte que no es tracta de cap pressió sobre un jutge que hagi de decidir res: tot el que s’havia de decidir, ja s’ha fet. I que notés el refús de la societat i de la gent que l’envolta, perquè aquesta gent acostuma a viure en el seu mon tancat de funcionaris de les espanyes que es resisteixien tossudament a cap canvi
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fes una ullada en aquest post d’en Marc i t’ajudarà a inserir vídeos al teu bloc
Es diu Sra. Dª Maria José Moseñe Gracia, Magistrado-Juez del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo N 9 de Barcelona. Anteriorment era jutgessa del Jutjat de 1a Instància i Instrucció de Falset pel que he vist.
Va acreditar coneixement del català el 13 de febrer del 2001 com podreu llegir al BOE http://www.boe.es/boe/dias/2001/02/22/pdfs/A06905-06906.pdf (interessant, hi ha gent que acredita doble mèrit: coneix el valencià i el català). De totes maneres he llegit alguna sentència d’aquesta senyora il·lustríssima, sempre en llengua espanyola, i escriu coses com Tarrasa, no li deuria entrar a la prova de nivell.
Deu ser navarrera, però no n’estic segur. Sempre és interessant fer safareig, però ja ens val de no tenir jutges catalans: és culpa nostra i només nostra, sols cal passejar-se per la facultat de Dret…!