L'última llum d'estiu...

...que tardoreja

Realment volem retirar-nos a la muntanya

10 de gener de 2007
Sense categoria

En moments de crisi, desitjo retirar-me. M’aniria a viure a un poblet molt petit, a una casa de pedra amb llar de foc, dos pous antics i un jardí amb fruiters, i dues moreres, i un ametller, i un pollancre, i un avet, una casa des d’on pots veure boniques postes de sol a l’estiu  (no és un somni,

Llegir més

Anonimat

7 de gener de 2007
Sense categoria

Reflexions sobre la sinceritat i la honestedat, i sobre els avantatges d’escriure amb pseudònim per tal de poder arribar a dir el que realment penses. Crec que una de les coses bones que te això del bloc és la possibilitat de l’anonimat. En les relacions personals, s’ha de distingir entre la honestedat i la sinceritat, perquè

Llegir més

Que n’és de trist, això de ser espanyol

6 de gener de 2007
Sense categoria

Una de les notícies sorprenents al voltant de l?elecció del Montilla com a president català ha estat conèixer que no es tracta del primer president de la Generalitat nascut a Andalusia sinó del quart. N?hi va haver tres abans que ell. Resulta que la gloriosa institució que Felip V va carregar-se per la força de

Llegir més

Una petita història real sobre gent destinada a triomfar

2 de gener de 2007
Sense categoria

Perquè alguna gent arriba al capdemunt i d’altres es queden pel camí? On s’ensenya còm tenir èxit? Un petit relat sobre còm es forma la gent que, després, la gent diu que han triomfat a la vida Madrid, 1985, curs de formació a una famosa firma d’auditoria. El professor, un mexicà, senior de l’oficina de

Llegir més

ETA, ja ho deia jo

30 de desembre de 2006
Sense categoria

Ahir a la tarda se’m va acudir escriure un post sobre la ETA, dient que no faltava gaire perquè tornés a actuar. Aquest matí, quan he tornar de l’excursió que cada dia de festa faig a la muntanya amb la gossa, m’assabento que han fotut un petard a Barajas. Rellegint el post d’ahir, trobo que

Llegir més

ETA, d’aqui a no res, tornarà a matar, ja ho veureu

29 de desembre de 2006
Sense categoria

Això de la ETA tenia una solució que s’adeia amb la situació actual de feblesa de l’organització: Espanya posa els presos al carrer i ETA deixa de matar. Pensar que hi hauria contrapartides polítiques és enganyar-se Però està cantat que no s’arribarà a cap pacte. Realment algú creu que es pot arribar a un pacte amb ETA

Llegir més

Te alguna cosa de bò, això dels nadals?

27 de desembre de 2006
Sense categoria

Només una: els Reis. M’apunto als que no els agrada el Nadal, no sóc gaire original, odïo el consumisme, les llumetes des de principis de desembre, la hipocresia familiar.. Jo, a més, recordo la meva mare morta no fa tants anys… i en canvi, això dels Reis sempre m’ha agradat. Per mi, el dia de Reis és el

Llegir més

Les mentides de les religions o el drama de l’home contemporani

23 de desembre de 2006
Sense categoria

La majoria de la gent, quan li pregunten sobre la època històrica que li hagués agradat viure diu que prefereix la vida contemporània. Pots contestar que t’hagués agradat viure, posem per cas, a la Grècia clàssica, o a la Itàlia del Renaixement, o a l’Anglaterra del segle XIX amb la condició de pertànyer a la minoria

Llegir més

El valor de la paraula donada

22 de desembre de 2006
Sense categoria

Quan estudiava a la Universitat, vaig estar considerant la idea de quedar-m’hi a fer la tesi doctoral, i en vaig parlar a un catedràtic. Ell va mostrar-se complagut pel meu interès, però no va assegurar-me que podés tenir plaça, ja que les dotacions pressupostàries es coneixien al setembre. A aquella època els professors ajudants no

Llegir més

El gran error de les dones … i dels homes

21 de desembre de 2006
Sense categoria

La situació és la següent: un matrimoni d’alts executius, es passen el dia viatjant, molt poder, carrera professional brillant, força diners, vida estressada però intensament viscuda. Fills petits, mainaderes dia i nit, esgotament, sensació que passen els dies i es fan grans i se’ls perden. Finalment, ella es rendeix. Presenta la dimissió i es dedica

Llegir més

Arturitos

19 de desembre de 2006
Sense categoria

Com s’ho fan les empreses d’exit i què cal fer per triomfar a la vida: una petita vivència personal. El soci i dos gerents van reunir-nos als seniors per parlar de les incorporacions de nous assistants. Els seniors tindríem entre vint-i-sis i trenta anys, i entre tres i sis anys d’experiència professional, però ens crèiem

Llegir més

El destí fatal de Palestina i Israel

17 de desembre de 2006
Sense categoria

Des de fa una pila d’anys que sentim les mateixes notícies procedents d’Orient Pròxim: disturbis a Palestina o al Líban, viatges del Secretari d’Estat americà de torn, negociacions entre els líders jueus i palestins, mort d’innocents… i torna a començar. És una cantarella fins i tot avorrida, si no penses que hi ha gent de

Llegir més

Relativisme moral

16 de desembre de 2006
Sense categoria

En contra del que tothom opina, jo celebro no haver de compartir espai amb persones que són moralment inacceptables, per simpàtiques i brillants que siguin.  Un concepte que em va cridar l’atenció quan vaig llegir Fukuyama era el de capital social. És un fórmula de mesurar de la cohesió social, que mira de quantificar les tasques que

Llegir més

Ai Manuela

15 de desembre de 2006
Sense categoria

A quina causa podria donar els diners que aquest any no donaré a la Marató, o la insoportable lleugeresa dels representants del poble català DOCTOR: Per fi hem trobat el mal que te vostè. Es tracta de la fibromiàlgia. PACIENT: En el fons, me n’alegro, ara podré guarir-me. Què m’he de prendre? DOCTOR: Per desgràcia

Llegir més

El vici d’escriure

12 de desembre de 2006
Sense categoria

Reflexions sobre els lletraferits i sobre el mal pagat ofici d’escriptor Per raons professionals, vaig conèixer no fa gaire un escriptor de llibres d’auto-ajuda que han ocupat nombroses vegades el número 1 de les llistes. També conec el seu editor, propietari d’una pròspera empresa editorial. L’escriptor em va venir a veure per temes econòmics, i

Llegir més