L'última llum d'estiu...

...que tardoreja

21 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

El debat: qui està millor preparat?

La situació és la següent: el conseller delegat d’una multinacional americana visita Barcelona per entrevistar-se amb el president de la Generalitat, ja que la seva empresa està analitzant seriosament una gran inversió a Catalunya. L’individu és un americà sense cap mena de cultura ni coneixements històrics que amb prou feines sap que és a Europa, que li han explicat que el seu interlocutor és el president d’una oficina governamental regional que te la possibilitats de donar ajuts a la multinacional, i que convé que perdi una estona reunit amb aquest funcionari perquè els seus subordinats li han explicat que te força poder. L’individu és un home enèrgic, extraordinàriament ocupat, amb una gran capacitat de lideratge i una profunda intuició per a les relacions humanes.

Comentaris a la sortida de la reunió.

– Si el president fos Piqué

Te un bon currículum, sembla preparat i te ganes d’agradar. No m’acabo de refiar que no vulgui res per ell, no és aigua clara.

– Si el president fos Saura

No em feu perdre mai més un minut amb un carallot com aquest!!!! Prefereixo invertir a Cuba …

– Si el president fos Carod

És simpàtic aquest senyor, amb el seu bigotet demodé, i el tema aquest del seu idioma. Ja sé el que farem, busqueu un parell de grups folclòrics d’aquests que tan els agrada, ¿còm es deien? ¿castellers? els patrocinem, i menjaran en la nostra ma, fotrem el que voldrem, ens els menjarem amb patates. I sobretot, que el director que posem aquí parli aquest cony d’idioma…

– Si el president fos Montilla

I aquest babau és el que te tant de poder? Au, va… deu ser el fill tonto del rei, o una cosa així. No heu entès res. Feu el favor d’assabentar-vos qui mana de debò a aquesta comarca.

– Si el president fos Mas

Vigileu amb aquest paio, sap el que es diu, posa unes condicions fortes però no descabellades. Mireu be els números, i si quadren, invertim aquí. Però que ningú no es passi de llest, que amb aquest paio no s’hi juga, te males puces si l’emprenyes.

És trist però real: els líders del tripartit són uns inútils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!