Després d’escriure un munt de posts sobre sentiments i sensacions, i sobre coses que no acabo de dominar, avui escriuré sobre un tema que conec molt bé, : la inspecció d’Hisenda a Catalunya.
Deliberadament o no, es calcula que a Catalunya la inspecció genera un 40% de les actes, quan l’economia no arriba al 19% i la recaptació d’impostos està per sota del 30%. És que els catalans amaguen més? O és que la inspecció és més dura a Catalunya?
Pregunteu-li a algun assessor fiscal que hagi passat inspeccions a Catalunya i a algún altre indret de l’estat, i que, per tant, pugui comparar. Tots us diran el mateix: Catalunya és el pitjor lloc per passar una inspecció.
Una època que anava molt per Madrid i havia de treballar amb inspectors d’allà, quan em sentien el accent indissimulable i veien que era català sempre em deien amb aquella cordialitat tan seva que ells havíen passat una temporada a Catalunya, quan eren més joves. Al final ja els contestava que això no era cap particularitat, que tots havíen passat una temporada per aquí.
La raó és fàcil d’explicar. Com que a Catalunya hi ha poca tradició d’oposició (i, afegiria, fins i tot està mal vist; ¿us imagineu que un inspector d’Hisenda com l’Aznar es presentés a president de la Generalitat?), gairebé sempre hi ha vacants, al contrari del que passa a Castella o a Andalusia. Com que la tria de destí va pel número que han tret a l’oposició, molts són destinats a Catalunya quan comencen. La intenció de la majoria dels inspectors no és quedar-se, sinó conseguir el trasllat a prop de casa seva. De manera que mentre són aquí són més eficients, perquè, a més de ser més joves i tenir més energia volen fer punts per tornar. Les ganes de treballar els van passant a poc a poc amb els anys, quan ja són prop de casa. A més, a la seva comunitat (suposo que és humà) tendeixen a veure les coses amb més benevolència.
Jo hagués canviat gairebé totes les bajanades que hi ha a l’estatut per una Agència Tributària catalana. No us podeu imaginar el mal que fan els inspectors-taliban a les empreses catalanes (i de retruc, als treballadors). Els polítics catalans fan malament de no pressionar perquè es facin públics amb regularitat els resultats de la inspecció. Diuen que el 40% de la recaptació generada per la inspecció procedeix de Catalunya. Però les dades es fan públiques amb molt de retard o a vegades no es coneixen.
Un altre dia parlaré del País Basc. Allà si que en saben.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!