La meva filla I, que te disset anys, i unes companyes de l’escola estan fent el treball de segon de batxillerat amb sobre el tema "Les dones i la política". S’han posat en contacte amb força dones polítiques, les van a veure i els passen un qüestionari. Han entrevistat, entre d’altres, a Manuela de Madre, a Dolors Camats o a Meritxell Borràs. S’hi han adreçat sense utilitzar cap influència (han trucat per telèfon o han enviat un e-mail) i gairebé totes han accedit a reunir-s’hi. Amb la de Madre van estar-s’hi gairebé dues hores.
Quan les noies dissenyaven el qüestionari vaig suggerir-les-hi que preguntessin si creien que amb llistes obertes sortirien més o menys dones escollides. No sabien en què consistien les llistes obertes, i vaig explicar’ls-hi que es tractava que per comptes de votar la llista d’un partit en bloc, es tracta que hi hagi la possibilitat de tatxar noms de persones de la llista que el votant no vol que surtin escollides.
És curiosa la unanimitat la posició de les dones que han entrevistat respecte les llistes obertes: gairebé totes hi estan en contra. Segons la meva filla, l’argument sol ser que amb les llistes obertes sortirien guanyant el polítics que millor sabessin vendre’s, i que hi perderien el més eficaços.
Suposo que tenint en compte el context de l’entrevista, les polítiques devien parlar amb força sinceritat, sobretot tenint en compte que no es preguntava l’opinió sobre les llistes obertes sinó sobre el seu efecte en la presència de les dones a la vida pública. Tinc els meus dubtes que en una entrevista periodística gosessin dir coses com aquesta.
L’argument que sortirien guanyant els que saben vendre’s millor és un reconeixement sobre un criteri força extès entre els polítics: els votants són fàcilment manipulables, de forma que no sabran valorar l’eficàcia, i els enrederan fàcilment els populistes. La meva opinió és que la llista tancada no facilita que surtin escollides persones brillants i eficaces, sino persones fidels a la direcció del partit. Ja em perdonaran els interessats però la llista tancada ha acabat generant un descens en el nivell intel.lectual, en la preparació professional i en les qualitats polítiques dels governants (tot i que, ho reconec, el nivell d’honestetat crec que ha pujat els últims anys i, en el fons, el que fa rutllar un país no és la brillantor dels seus dirigents sinó, simplement un grau acceptable d’honradesa).
El sistema majoritari tipus Regne Unit genera polítics molt més brillants i ben preparats però té l’inconvenient que genera bipolarització, i en una terra salvatge com les espanyes de la transició no semblava recomanable. Les llistes obertes semblen poca cosa; quan sents els intel.lectuals clamar per la falta de democràcia de la societat en què vivim i veus que la única idea que tenen per millorar el sistema són les llistes obertes, et sembla que només saben queixar-se i no tenen gran cosa per aportar.
Ara que he sabut que els polítics tenen por que aquest sistema s’implanti començo a pensar que potser no és tan mala idea…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!