Als matins, faig un trajecte d’uns quinze o vint minuts en cotxe, i vaig fer zapping radiofònic. Normalment poso l’Antoni Bassas, mirant d’enxampar l’Alguna Pregunta Més, que quan està inspirat em fa petar de riure. Quan Catalunya Ràdio posa publicitat o s’ensopeix, passo al Xavier Bosch de RAC1, que és una mica més agosarat i fresc, tot i que segueix el patró del mestre Bassas. Però quan tots dos es posen pesats parlant de notícies comarcals o de les cotitzacions de la Borsa, llavors sí, llavors gaudeixo plenament del major geni de les ones contemporànies: el Federico Jiménez Losantos.
No ho dic en broma. A vegades penso que, sent lamentable que algú li endegués un tret a principis dels vuitanta, és llàstima que fossin els de Terra Lliure i no els del GAL o el Batallón Vasco Español, perquè si estés del nostre costat els espanyols ja no tindrien res a fer.
Amb el Losantos és impossible avorrir-se. En pocs segons engega el motor i comença una muntanya russa d’emocions fortes que no pot deixar indiferent ningú, ni els favorables ni els desfavorables. És droga dura. Jo mai no he trobat que el problema fos el Losantos, perquè el Losantos, total, és una sola persona, el problema és que les seves idees són compartides en poca o molta mesura per una bona part dels espanyols.
Quan a la tertúlia hi va el Pedrojota comencen a engrescar-se i si t’ho mires fredament en saben de debò. No fan cap concessió, ni s’amaguen. El Pedrojota a vegades li porta la contrària al Losantos i defensa al Piqué o al Gallardón, i llavors és quan t’ho passes més be. Quan es posen a dir les increíbles mentides sobre l’opressió del castellà a Catalunya és que fan gràcia i tot. Però si t’ho mires fredament, són uns genis tensant la corda fins al límit, valent-se de la llibertat d’expressió, i conseguint que ningú no els posi una demanda i la guanyi.
L’objectiu real del Losantos no és perjudicar Catalunya, ni molt menys. El seu objectiu és augmentar la facturació tant com pugui. I la seva fórmula d’excitar fins al deliri l’anticatalanisme subjacent en la societat espanyola (molt més fort que l’antibasquisme) li dóna uns resultats òptims. Tampoc no és beneficiar el PP: perquè, doncs, donen tan espai a Ciutadans quan divideix el vot espanyolista?
En altres mitjans posen a vegades talls de la Cope per riure-se’n, però no els fan justícia. No fa gaire van convidar un individu, resident a Catalunya, que no parava de dir que als nens els torturen (ho juro, feien servir aquesta paraula) obligant-los a aprendre el català, i els convidats se’l prenien seriosament.
És impossible parar una cosa així. La única crítica que es sol fer a la Cope és que es tracta d’una cadena dels bisbes, els quals haurien de promoure la tolerància i vetllar per la veritat, però el màxim que es pot aspirar és a que canvïi de mans, perquè el que no es pot fer, amb la constitució a la ma, és prohibir l’expressió d’opinions.
Jo voto perquè es creï una emisora independentista de l’estil Cope. Els humoristes catalans tipus Toni Soler o Carles Capdevila fan servir la ironia distant i fan aquest exercici tan sa de riure-se’n de nosaltres mateixos, però ens cal quelcom molt més fort que això. Algú tipus Oriol Junqueres, però encara més contundent. Bé, i si de independentistes no n’hi ha que en fitxin un de fora, un Ronaldinho de les ones, li diuen el tipus de missatge que convé, i que comenci la batalla. La ideologia, em sembla a mi, és el de menys, el que cal és deixar-les anar ben gruixudes.
I, de passada, tots aquests que encara creuen que amb els espanyols hi ha res a fer, que s’escoltin la Cope i reflexionin sobre el perquè del seu èxit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això no és demandar ningú contra la llibertat d’expressió, simplement és vetar-lo.
La tria i la manipulació consisteix en que estes condutes les veten i aquestes li donem el mitjans que calga i més per arribar a tot arreu.
L’independentisme és doent per naturalesa i l’altre és gració, així de facil