Reflexions sobre els homosexuals que decideixen ser pares i sobre la supèrbia dels que creuen que no tenen res per aprendre sobre l’educació Suposo que la família "tradicional" (un home i una dona que es prometen fidelitat sexual, i els seus fills), te l’origen en que donat que un home no podia estar segur de la
Immortal no és el que viu en les paraules d’un poble, immortal és el que és capaç d’escriure només un poema com Palabras para Julia Diumenge al vespre anem amb la meva filla I, de disset anys, a can Barça. D’un any ença, te ganes de moure’s, de no estar-se a casa, de conèixer, d’experimentar
Reflexions sobre el procés sistemàtic de destrucció de les certeses de la nostra infància i la creació d’un nou model de relació familiar, o el desconcert dels que vam creure’ns algún dels ensenyaments dels nostres pares. La història de la família de la majoria dels meus companys d’escola responia al següent patró: els pares s’havien
O la pobresa del nivell intel.lectual del país El ciberespai te l’avantatge que com que no depens dels lectors o dels oients pots criticar els defectes col.lectius sense por de quedar-te sense feina. Als mitjans pots llegir crítiques a la classe política, als grans empresaris, als rics, però difícilment trobes ningú que es fiqui amb
Als amables blocaires que van escriure comentaris al meu text d’ahir Això del bloc és una experiència ben interessant. Sempre que he escrit alguna cosa destinada a ser llegida per moltes persones, m?he meravellat de les interpretacions que els altres fan del que escrius. La cosa del bloc, anònim, és que la gent et contesta
L’any passat es rumorejava que el Barça canviaria l’Eto’o pel Henry i el Cesc, i tot i que per mi el camerunès va ser el millor jugador del Barça la temporada passada (més decisiu que el Ronaldinho, i més important per l’equip), em semblava una bona idea perquè l’Eto’o està ben grillat i l’any passat n’haguessim pogut
Un vespre, davant de casa dels meus pares, hi havia una parella molt jove, segurament gitanos. Ella s’estava asseguda i ell li cantava una cançó, potser alguna cosa de flamenc, o de El Último de la Fila. Segur que al veinat algú rondinava, tan pel soroll que feia com per l’estil de la cançó. A mi, que
He trobat un bloc a mesvilaweb que es diu així, downshifting, però només hi ha quatre textos, l’últim de fa mig any. És una llàstima. El downshifting és un ou de colom. Fa uns anys vaig llegir un llibre que es deia La Bosa o la Vida, de Joe Domínguez i em va impressionar vivament, tot i
Pregunto a la meva filla T, de tretze anys, i a la seva amiga A seva si prefereixen l?Orlando Bloom o el Peter Jackson (director del Senyor dels Anells). S?ho pensen un moment, segures que la pregunta te trampa, però tot i això trien l?Orlando Bloom. Miro de fe?ls-hi veure que l?Orlando Bloom és
Per a tots els pares i les mares que no esperaven impacients que els seus fills comencessin d’una vegada l’escola i que senten una certa angoixa quan els veuen que comencen a deixar el niu No per ser el primer dia li ha deixat de racar saltar del llit. Com que te fama de despistat i desordenat tothom li
Sóm tan increïblement superficials que no ens fa cap vergonya que els nostres dies i els nostres anys vagin passant sense que ens preocupi res més que el nostre benestar més genuïnament egoïsta. Com sempre a la història, els rics (la gent del primer mon) vivim d’esquena a la pobresa. Avui dia tenim la sort que
Als joves els sembla macabre o absurd que algú es vesteixi de negre i deixi flors al devant d’un forat on els cucs s’estan cruspint el difunt en una orgia fastigosa. Qui portarà flors a la nostra tomba? La única cosa realment sobrenatural que he conegut és l’amor. Un dia els científics donaran una explicació
Avui fa dinou anys que vaig casar-me. Encara no se m’ha enterbolit prou el sentiment com per no reconèixer que ho vaig fer enamorat. L’estimava i mai no deixaré d’estimar-la. Puc escriure-ho aquí, anònimament, encara que a ella ja no puc dir-li si no vull perdre la poca dignitat que em queda. Encara avui, quan
A aquests que diuen que és l’hora dels catalans, m’agradaria saber què entenen que és un català La trista realitat és la següent: Si atenem a les persones que poden votar al president de la Generalitat, català és 1) una persona de nacionalitat espanyola que resideix a Catalunya i 2) una persona de nacionalitat espanyola
Algun temps enrera, un diari passava un qüestionari estandar que havia preparat el Woody Allen. Una de les preguntes que va cridar-me l’atenció deia: Digui’m un sol inconvenient de ser ric. Vaig llegir amb interès les respostes dels entrevistats, i cap no va contestar el que jo pensava: quan ets ric l’autoexigència ètica hauria de ser