Era na Catalina, una pintora. Una llanxa de Salvament Marítim embasta l?horitzó de la Punta d?Albercuix fins al Cap del Pinar botant de cresta en cresta damunt el mar picat. L?espectacle es projecta, tot sencer, en una sola vidriera del restaurant. Per la cara que fa na Catalina, veig que l’escena li suggereix alguna cosa,
De Josep Pla a Robert Capa passant pel bloc ‘Pols d’estels’ Desgraciadament s?ha tornat a tirar de llebeig i no em vull donar a la beguda. Una cosa és que la prosa de Josep Pla t?instal?li en una altra dimensió amb un impuls tan indescriptible i difícil d?esquivar com els de la líbido, i l?altra
Mirada, La força de la. "Les bruixes, fins i tot les més rudimentàries, solen basar llur força o maniobres en la mirada. Jo m’he hagut de retre a l’evidència d’un fet: és a còpia de mirar i només de mirar un fet que sense saber ben bé per què el modifiques, amb les mans naturalment,
EL VOLTOR POSA UN RIS DE DOL DAMUNT LA TRAMUNTANA Diuen els experts en canvi climàtic que just que a les Illes Balears apaguem el llum entre les vuit i les vuit i cinc del vespre d?avui, evitarem l?emissió de 42 tones de gasos d’efecte hivernacle a l?atmosfera. Si només es tracta d?això, que hi comptin.
L’embalum d’un gran cabotatge no s’esvaeix amb un sospir per fondo que sigui. Avui el Diari de Balears no s’inspira, tant com hi ha per dir. Se coneix que no saben que un capellà jeroni del convent del carrer Claudio Coello de Madrid, esmentat a la secció No vagi per dit, està enterrat a pocs metres de
Al meu país d’Orxella. Companys de barricada del web URXELLA: us vull dedicar aquest paper de la Fira perquè, ara mateix, sou els únics que em feis ganes d?anar junts per plaça a firar mel i a firar torró i a firar una cullera de fusta, i tot el que firen. Llàstima que no us
Perquè el món fos millor, bastaria que cadascú es reformàs ell mateix, individualment. És una de tantes coses que Gandhi va deixar dites. Cal erradicar el masclisme, que no en quedi ni rastre. Això demana pa, ja no és possible esperar ni un minut més. " Su cuarto era también lujoso, aunque no tanto como el de la abuela,
Hauríem de parlar de l’ortodòncia. Ahir mateix que és prop vaig llegir a la premsa de Madrid, que és la que compta (ja no cal fer distincions entre la "Brunete" i l’altra perquè els de l’oest tots són cuirassats i els d’aquí, epígons de cuirassat) que hi ha una línia d’investigació mèdica avançada (deu ser ianqui)
I el més bèstia de tot és que ens aixecarem d’enterra malferits i no sabrem què ha estat. Era un quart per les dues i vaig entrar en una oficina de ‘la Caixa’. Estava ple de gent. Hi havia dues cues: la del hall per al caixer i la de l’interior. Vaig entrar cap endins.
A l’entrada anterior us parlava d’una amiga ‘missing’ en combat que pateix la devastació causada per la munició kitch que dispara contra la societat la ‘Brunete’ (d’esquerres i de dretes) mediàtica d’ençà que la televisió existeix. És el triomf del franquisme. Podrien jubilar l’exèrcit. Aquí el tenien (no sé a les altres bandes, tret dels
Vaig anar a veure una amiga professora que està de baixa per depressió. Quan gaudia de bona salut era una persona alegre, divertida, amb un sentit de l’humor que aixecava la moral a un cavall, que li agradaven molt les criatures i els adolescents i que li agradava molt la seva feina. Cal dir que
No n’he trobats. Debades cerc, i ja fa més de dos anys. És l’únic animal que em puc permetre, pel tamany. Compatible amb en ‘Toni’, el meu lloro i amic (íntim). Encara que em provoqui al·lèrgia. Ara m’han regalat un robot que és una passada per llevar la pols i les plomes. Una passada. Sort d’això,
Ara no és de l’exili que voldria parlar, només de les vacances. Fins que no tornen de l’estranger, no es fan el càrrec de la merda que deixaren. I ara sí que he recordat la història d’un exiliat de Pollença resident a França que a principis de la dècada dels seixanta va començar a venir
A l’església s’hi aplega tota mena de gent. Ens beneeixen a tots junts, i entre nosaltres ens tocam, ens abraçam i ens besam, quan ens indiquen que ens donem la pau. Els polítics ens volen vendre que emparen la diversitat, el cosmopolitisme i tot això. Però el que han emparat fins ara, amb aquestes paraules tan repetides,
Hi ha el món del motor, els esports, els negocis. Hi ha en Fernando Alonso, l’estanquera i en Rafa Nadal. Hi ha les regates del Club Nàutic, hi ha els fitxatges de la Lliga i hi ha l’escòria, el català. Els bonal·lots són els que tenen doblers negres, els qui han triomfat. Els que no volen TV3 a València