L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
TOTHOM TÉ CUSSOS YORSHIRE MANCO JO
No n’he trobats.
Debades cerc, i ja fa més de dos anys. És l’únic animal que em puc permetre, pel tamany. Compatible amb en ‘Toni’, el meu lloro i amic (íntim). Encara que em provoqui al·lèrgia. Ara m’han regalat un robot que és una passada per llevar la pols i les plomes. Una passada. Sort d’això, perquè si no, tot lo dia hauria de tirar de manxeta, i ja està bé. O de cortisona, que és més mal.
Però un cusset de 350 g a mig quilo, sí que el podria agombolar, i ell a jo. I tant. Tenc corral tenc terrassa i tenc terrat. Tenc bicicleta amb remolc i podríem anar a fer quilòmetres sense que aquestes bèsties que van a lloure el poguessin amenaçar. M’és igual si és mascle o si és femella o si no és ben fi. M’és igual el pedigree, però no ha de ser gros perquè sinó a casa meva el vetaran. L’he de poder tenir a la biblioteca dins una panera, i la safata amb còdols per al pipí no ha de ser gaire més grossa que el bol de l’amanida (ja em dispensaran si els fa "asunto").
Esperava perquè uns veinats meus tenen una cussa yorkshire, però és frígida. Ja estic cansada de provar de lligar per ella. Pas. Avui mateix li he trobat dos nòvios al súper, i va moguda i els ha rebutjats. Quins roïssos que fa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és frígida aquesta cussa, és que és de pinyol vermell.
A mi em fa molta gràcia -o no ara que hi penso- quan veig gossos empaitant una gossa. Veus dos o tres empaitant-la i ella estressada. Els acosadors poden ser grans o petits, normalment badocs o pataners ja que sinó hi ha batusa i surten els queixals.
Però m’imagino que al final s’entenen.
He fet els fons de l’arròs sec de demà, per dotze.
Discrepo totalment de Josep Pla sobre el tomàquet, un 0,5 %. Quin doi. L’únic doi d’en Pla.
També discrepo de la paella alacantina, malgrat que n’hagi menjades de tan bonísssimes. Tanta pebrera i tanta tomaca i gens ni mica de ceba. Per què tanta tírria a la ceba.
Jo n’hi pos una mica: amb un seny de bístia vella. I això que faig servir arròs bomba,
Ara bé: l’ingredient principal és compra a la ferretereria: un metre, o més, de filferro puat de camp de concentració, L’ingredient principal és que no t’ajudin, que no entrin a remenar.
Has anat jha al refugi de Josefina, segur que trobas un cusset al teu gust.
Sí, jo també crec que el millor és acudir a un refugi o a una protectora. Jo, abans de tenir la Piga, hi vaig pensar seriosament, per bé que, després, vaig haver d’optar per una altra via i així és com va arribar la meua gossa estimada. Pel que fa a la raça… jo no me l’gafaria un Yorkshire, per regla general (per bé que hi ha excepcions i en conec) solen tenir mal caràcter i són molt escandalosos (són petits i s’han de fer sentir). Si volguessis optar per una raça concreta i no per un petaner preciós i sa de refugi, jo et recomanaria el Westie (Westhighland White Terrier), com la Piga, són encantadors, feliços, divertits, sempre de bon humor i silenciosos… no borden quasi gens. I, com a molt, fan 6 o 7 quilos. Que tingues sort!!