L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

De Josep Pla a Robert Capa passant pel bloc ‘Pols d’estels’

Desgraciadament s?ha tornat a tirar de llebeig i no em vull donar a la beguda. Una cosa és que la prosa de Josep Pla t?instal?li en una altra dimensió amb un impuls tan indescriptible i difícil d?esquivar com els de la líbido, i l?altra és obeir les recomanacions de Pla cegament, com si t?hagués captat una secta i ell en fos el guru. Res de beure. Fa dies que ni la copa de cava del migdia, que era sagrada i innegociable i que cap recomanació facultativa ni cap medicament no va abolir. Cafè amb gel a les tres per combatre el xubec de la migdiada i ara d?aquí un moment una tissana de camamil?la de Menorca. Dues tasses.

El meu fill adolescent m?havia autoritzada a llegir la seva preciosa revista Sàpiens i jo em disposava a gaudir d?aquest rar privilegi de forma reglamentària, sense haver de recórrer a la lectura clandestina durant l?horari escolar, que no és decent. I encara és menys decent haver-ho de negar, tant si m?enxampa com si no. Tanmateix, baldament no m?enxampi, gairebé sempre descobreix que en absència seva he estat llegint la Sàpiens. Si fos comissari de policia podria obtenir qualsevol confessió contra la voluntat del detingut prescindint de la tortura i de cap mètode nefast, amb resultats espectaculars. Per alguna raó que se m?escapa i que durant anys vaig creure que tenia relació amb el tamany de l?illa on habit, no tenc accés a determinades informacions que són de la meva incumbència (és a causa d’això que no em deixen llegir la Sàpiens) o és un accés molt restringit i a més sempre interessat. Per exemple: cal que jo sàpiga que devers migdia arribarà un paquet, si jo l?he de recepcionar, però rarament sóc informada del seu contingut, i encara que m?interessi saben que no ho preguntaré mai, perquè jo mai pregunt. Per combatre aquesta plaga, totes les meves actuacions són en sentit contrari. Dic que me?n vaig a correus a cercar un paquet de llibres que m?envia La Central, posem per cas, i en don els títols i els autors. Voldria tenir les parets de vidre. Esper que en un termini breu sigui factible que, mentre llegiu, en un racó del bloc s?engegi el vídeo de quan estava escrivint l?apunt. I no és exhibicionisme. No sé què és, francament. Por?

Encara no he aclarit de què va morir en Llorenç Moyà Gilabert de la Portella, i fa devers 35 anys. Per treure?m el gat del sac crec que hauré d?anar al jutjat a demanar el seu certificat de defunció, no sé si me?l donaran. Ara, si me?l donaven, tot d?una escanejat i penjat aquí mateix. Vaig contra el secretisme, el trob mafiós. Vaig a favor de la claredat. Moltes vegades no em diuen qui s?ha mort i jo no puc donar el condol per gent que he estimat, i no els he poguts plorar de cos present, i no hi ha enlloc que hi faci més bon plorar que davant un mort. Quantes vegades en dur qualcú a enterrar he fet una volta pel cementiri de Pollença i he vist fotos de coneguts meus encastades en una creu de pedra dalt d?una tomba! I quan algú del meu grup troba estrany que jo plori davant la seva pròpia tomba, enlloc de plorar davant la que correspon, la del mort fresc d?avui, em demana què m?ha agafat i li dic que en Tomeu és mort,  sa mare mateix em torca el moc ben riolera i conhortada, perquè ja fa quinze anys. Igualment, una al?lota que estava de vuit mesos i que m?havia enviat un missatger per informar-me del seu estat tot d?una que ho havia sabut ella, no és que estigui ?florida?, com li dic; senzillament està embarassada. Crec que em fan mòbing. L?excusa és que jo visc en el meu món i no prest atenció al que m?hagin de dir els altres, però és una excusa infecta: jo sóc una espia justament, i les meves antenes estan ben orientades. Però no una espia de persones, no: una espia dels sentiments que es presenten amb l?embolcall de les paraules. No he de fer com en Josep Pla, ell que ja era tan bon espia del temps que transcorre, haver d’anar a cercar romanços d’un calibre que el posaven a l’alçada dels criminals. D’ençà que he llegit la Sàpiens d’aquest mes ja no crec que en Pla sigui bona persona. Ho vaig dir però ho retir. Me’n desdic. Què n’havia de fer ell del destí d’una pobra gent que fugia d?uns assassins sense escrúpols que no varen causar més que desesperació i desgràcies a tothom i les males accions dels quals encara avui cuegen? Crec que m’hauria convingut més beure que llegir la Sàpiens, avui, però no bec perquè no vull estar tan a les ordres d’en Pla. De moltes coses no en tenia ni idea. Per exemple, la tírria que tenia als tomàquets és ridícula. El tomàquet és de les millors coses que existeixen, i a més ara s’ha descobert que el seu consum ajuda a prevenir el càncer de pulmó. Veig que comencen a sortir coses que estaven molt amagades. La fotografia de Robert Capa del milicià mort a Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, prop de Còrdova, considerada una icona de la Guerra Civil espanyola, és falsa. En el documental L?ombra de l?iceberg, d?Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer, diversos experts, entre els quals l?astrofísic Enric Marco, l?autor d?un dels meus blocs preferits de Vilaweb (Pols d?estels) qüestionen aquesta imatge i pensen que fou una posada en escena genial. Marco, a partir d?un seguit de càlculs estudiant l?ombra atrapada, conclou que la fotografia es va fer entre les 9 i les 10 del matí. La crònica oficial diu que l?ofensiva franquista va començar a les 5 de la tarda. Però no té cap importància que fos falsa: es tractava de moure les consciències cap a la causa republicana, i ho va aconseguir plenament. Capa lluitava per una causa noble, mentre que Josep Pla ajudava els malvats. És una cosa que mai no li podré perdonar, perquè m?ha fet molt de mal. El problema és que m?agrada molt com escriu en Pla. Si no m?agradàs el que escriu, de problema amb en Josep Pla jo no en tindria cap. Dit altrament: el problema és que m?agrada moltíssim la manera d’escriure d’en Josep Pla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!