L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

15 de novembre de 2007
Sense categoria
1 comentari

AMB UNA PINZELLADA NEGRA FETA AMB LES ALES

EL VOLTOR POSA UN RIS DE DOL DAMUNT LA TRAMUNTANA

 

Diuen els experts en canvi climàtic que just que a les Illes Balears apaguem el llum entre les vuit i les vuit i cinc del vespre d?avui, evitarem l?emissió de 42 tones de gasos d’efecte hivernacle a l?atmosfera.

Si només es tracta d?això, que hi comptin. Tampoc no faré servir les nous de saponificació de Nepal que vaig comprar a la fira. Després de fer-ne la decocció de set minuts recomanada, he desistit d?introduir a la rentadora la bosseta de tela on vaig posar aquests estranys fruits secs que permeten escapolir-se dels detergents que hi ha al mercat, atès que cal programar-la a 90º. I jo, amb detergents que tampoc contenen fosfats, rent la roba amb aigua freda i surt ben neta.

Fa anys que separam els fems: vidre, paper, plàstics i orgànic. Hem fet compost, combustible per a estufes amb paper de diari prèviament remullat i premsat, neteja de platges i de muntanyes, excursions proveïts de bosses de fems i tirats de guants per tal de recollir la brutícia que uns altres han deixat al bosc. Però aquesta conducta tan civil i apostòlica cada dia troba menys reforços, atès que la sensació de caos i de brutícia al nostre entorn creix exponencialment. Com més en treus més n?hi ha.

Igualment, les vistoses manifestacions dels ecologistes, donant una ullada com un cop de brotxa aquí i allà, no tenen tant d?impacte com l’exhibicionisme dels promotors urbanístics, que ja frega l’obscenitat, i que consti que ara no estic parlant ni d’Andratx ni dels Scalextric de les autopistes.

Un periodista de Felanitx fa anys que escriu que els ecologistes de Mallorca són molt forts, però jo no he estat capaç de veure una projecció d’aquest optimisme, a tall de correlat real del seu contingut, que hagi fet repensar cap promotor urbanístic de cap urbanització. Els suposats èxits dels ecologistes no es corresponen amb metres quadrats fets escàpols d’un desastre ambiental. Tot està esbrellat o esbotzat i és paorós. A mi el litoral de Mallorca em sembla l’skyline més impactat del món. També de Felanitx, un poeta, Miquel Bauçà, va deixar dit que les actuacions dels ecologistes són ridícules.

Forts o ridículs? Cap de les dues coses, potser. Però no tenen èxit. Tenen èxit, però només escènic i momentani, sense cap esperança de poder fer realitat allò que broden en un àmbit de ficció. Una manifestació qualsevol encapçalada per ecologistes sembla un exèrcit en peu de guerra, mobilitzat amb la missió de sarzir el forat d?ozó amb la mateixa agulla saquera amb què la padrina sarzia els mitjons foradats damunt un ou de plom. El gran hospital, per exemple, es farà a Son Espases, on el PP volia, i la construcció salvatge seguirà més o menys igual, atès que la moratòria per detenir les obres previstes (ses Fontanelles i d?altres) no està clar si podrà aplicar-se ni en quines condicions ni quan. Amb un instrumental rudimentari, en un moment en què els governs del món ja no oculten que hi ha un canvi climàtic però no prenen mesures contundents per pal·liar-lo, m?admira que els activistes de Greenpeace i els del GOB no siguin tots funcionaris de l?administració, i què esperen a contractar-los els governs de tot el món. És un escàndol que hagin d?organitzar desfilades tan pintoresques com als Estats Units d’Amèrica les d’aquelles dones tan resoltes que van amb l?Exèrcit de Salvació, cada dia més enfora dels intrèpits herois que interposaven una fràgil llanxa pneumàtica per barrar el pas als destructors de la Navy equipats amb armament nuclear o per fer desistir de la seva feina els baleners del Japó. Els ecologistes, ara que són tan necessaris i que haurien d?estar permanentment de guàrdia als serveis d?emergència que s?avisen marcant el 091, estèticament han perdut el glamour de la insolència que escalava la torre del Big Ben, però èticament, per dir-ho que s?avingui, han d?assolir que les busques del rellotge estiguin al seu lloc. Els ecologistes són els GPS de carn i ossos de la nostra civilització. Sense la seva generosa croada, a curt termini la població civil no podrà sortir al carrer si no és amb una mascareta connectada a una ampolla d?oxigen, transportada dins el carretó de la compra o el remolc de la bicicleta.

L’únic que em tranquil·litza, patint de díspnea, és que supòs que respectaran el meu dret a ser evacuada amb el primer transport cap a les tendes-infermeria que no dubt que ja han previst d’instal·lar per assistir la població.

 

 

  1. desficiosa | divendres, 16 de novembre de 2007 | 02:37h
    Fa uns mesos va arribar, de manera quasi furtiva, la primera convocatòria per fer una apagada simbòlica de cinc minuts com a crida als governs perquè es posen les piles pel que fa al canvi climàtic. Va tindre un cert èxit, tot i que la cosa ja es va corrompre una miqueta perquè algunes institucions es van apuntar al carro i, com ja vaig explicar, feia pinta de presa de pèl.

    Hui el tema ja ha estat clar: només han apagat els llums aquells que tenen poder per fer alguna cosa. I la gent en general, jo inclosa, hem passat de sumar-nos a aquesta pantomima. Perquè això és el que és ara: cinc minutets per quedar bé i rentar-se la consciència, si més no de cara a la galeria. Un gest absurd per amansar les feres (que, per altra banda, tampoc no plantem massa cara, tot s’ha de dir).

    He de confessar que m’ha alegrat veure que la convocatòria no es seguia amb el borreguisme habitual que acostuma a acompanyar aquestes iniciatives. Tot i que no sé ben bé si la negativa a sumar-s’hi ha estat fruit de la reflexió, com en el meu cas, o simplement del ‘menfotisme’.

    Mentrestant, i per molt que es vulga aparentar amb l’apagadeta dels nassos, no només no complim el protocol de Kioto, sinó que cada vegada ens hi allunyem més: continuen creixent les emissions de CO2 a casa nostra, Barcelona té una de les atmosferes més contaminades del món (que supera, i molt, els límits que recomana l’organització mundial de la salut), augmenta el parc mòbil, no es fan efectives les restriccions de velocitat, el transport públic és cada vegada més roín… Però agafem més avions, que ara és baratet, i posem més aires condicionats, i ofeguem-nos de calor amb la calefacció, que el que compta és la pela i l’energia està barata…

    Potser en realitat això de l’apagada s’ha de veure com un símbol, sí, però d’una altra cosa: quedem-nos a les fosques, que així podrem aparentar que no veiem el que passa, i podrem seguir actuant com fins ara i quedar-nos ben tranquils.

    Comentaris: 1
    • Tot és de cara a la galeria.
      Manuel Quesada | divendres, 16 de novembre de 2007 | 11:32h
      Quant prohibeixin les competicions esportives out-door
      en horari nocturn, potser que em comenci a creure que va de bo. Un camp de futbo de primera, es pot consumir en il·luminació entre 1600 i 2000 Kwh.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!