El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

Crepuscle roig

18 d'abril de 2012

Un domàs gris i blau, fet d’escates de peix,  rivetat de coure i porpra, queia suaument i impecablement sobre el disc de foc, en acabar la representació. Una escampadissa roja, color d’albercoc madur i vi negre jove, omplia la magnitud de l’horitzó i tot ho tintava, l’aigua de la mar, els cims, el passeig  escampat  de

Llegir més

El vent i l’aigua

14 d'abril de 2012

El vent i l’aigua fan un cor a la pedra. La vida hi fa ribets. Només el temps ens pot parlar d’amor. Només l’amor sap el que espera. Amor i temps ribets i espera se’ls endú el vent i l’aigua hi resta. Quan tenguis set pots venir a beure. Imatges: MVS

Llegir més

Horitzó

7 d'abril de 2012

El lloc, que anomenem l’horitzó mentre somiem arribar-hi, és una fita imaginària. Sempre hi som, sense saber-ho ben bé.   L’urpa del dolor esgarrinxa, fa trinxes fosques, com solcs. El dol pel dol viscut ens fa la pell. Nous, però,  sortim a viure. Reparacions totals han fet néixer les flors. Ressuscitem i s’obre el món.

Llegir més

L’abril és esperança

1 d'abril de 2012

Avui s’estrena el mes d’abril. És clar i esperançat, després de les dues manifestacions d’un poble que no vol ser cornut i pagar el beure. La llibertat floreix i s’escampa el sentiment que no volem amos ni senyors, que no volem deixar de ser qui som, que no volem hipotecar el futur i pagar el

Llegir més

Sí a la nostra llengua: Tots anem-hi. Encara hi som

25 de març de 2012

Avui, a les 18h. a la Plaça d’Espanya. Benaventurat aquellque sempre ensopega amb la mateixa pedrai bescanvia amb altri un pam de caradecorada de nafres i saber com ningúque la pedra existeix. Els fets li ensenyenque a força, ell, d’existirseguirà donant-s’hi la morrada més bèstia,a cada vegada incorporant noves saviesesentorn a la tècnica de la

Llegir més

Només a la meva terra: Teresa Pàmies

13 de març de 2012

Tornen tossudes als seus indrets, les orenelles “L’exili s’havia acabat. Per sempre. Calia encara sofrir-ne el llast. Per haver tornat de l’exili m’havien retingut tot aquell dia de pluja. Però al meu país. A la meva terra. Ja no tenia vint anys. Esperava un taxi i plovia. Tenia cinquanta anys, però era al meu país.

Llegir més

Així vaig celebrar jo el 8 de març

9 de març de 2012

Amb la veu de Joan Baez i el record i la poesia de Felícia Fuster, elles que tant van saber transmetre’ns la dignitat de ser dona, de ser persona. I tot ho donaré i tot per res,només per veure’t viure.Quina fal·lera estranyafa que m’ho jugui tot als daus d’un corenderrocat,sabent que encara que guanyéstot ho

Llegir més

Estimada Felícia: Ja ets

7 de març de 2012

Amb quina ratllademà faré camí    amb quin desficisabré temptar la sang   i també l’aiguaPerquè tu em sentisja sócja em percudeix la pluja               Felícia Fuster              Passarel·les La boira em tiba paravents de neu. …/… Per les falses tarteres de la nit, perduda,em glaço. El cor ja no fa foc,el dit no pot llegir: segueix a

Llegir més

Hi ha la pedra que forada l’aigua

1 de març de 2012

Hi ha la pedra  que forada l’aigua,agulla de quars fulgent, s’alça com un ganivet,talla el vent. Hi ha l’aigua que forada la pedra,la fa cos de cova, aixopluc, gorg silent. …/…. L’aigua estima la pedra,la pedra s’estima el vent,el vent s’estima pedra i aigua,com una pell. Mai no s’acaba la corranda. Foto: MVS  Esclat d’aigua.

Llegir més

Ara toca resistir

16 de febrer de 2012

S’ha acabat el paisatge irreal, suspès el temps sota l’ enfarinat. Torna a lluir el sol, el cel és blau i clar, els núvols blancs i flonjos, les temperatures fredes però agradables. El dia s’aixeca prest i s’allarga a banda i banda. Ara mateix encara hi ha claror. Planegen molts d’interrogants damunt cadascú de nosaltres,

Llegir més