El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

13 de març de 2012
Dona
3 comentaris

Només a la meva terra: Teresa Pàmies

Tornen tossudes als seus indrets, les orenelles

“L’exili s’havia acabat. Per sempre. Calia encara sofrir-ne el llast. Per haver tornat de l’exili m’havien retingut tot aquell dia de pluja. Però al meu país. A la meva terra. Ja no tenia vint anys. Esperava un taxi i plovia. Tenia cinquanta anys, però era al meu país. Podrien empipar-me cada dia; podrien cridar-me cada dia a explicar el que vaig fer tal any i el que vaig l’altre. Però no deixaria mai més la meva terra. No me’n foragitarien mai més, ni amb bons modals ni amb dolents.

Havia fet l’experiència i sabia que viure a gust només em fóra possible a la meva terra”.

Teresa Pàmies Va ploure tot el dia, Barcelona , març 1973

Només a la meva terra. Bona nit, viatgera. Una orenella i les flors liles de l’arbre de l’amor per a que pel camí no enyoris Balaguer.

Imatge: Orenelles i flors a Balaguer, MVS

  1. No deixaria mai més la meva terra …. i així ho va fer quan va tornar. Una gran dona, una gran escriptora, una gran lluitadora, una gran defensora de la nostra llengua i del nostre país. Sóc filla de Testament a Praga i d’Amor Clandestí.
    Que boniques les flors de Balaguer !
    Bona nit. 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!