Mira a mar, sempre horitzó.Hi ha un crepuscle.Hi ha una eixida.Hi ha un desnonament.Hi ha una esperança de renaixement.Hi ha un matí noucontra la conxorxa d’enzes. Demà no hi haurà més argentque el d’un somriure. BON NADAL A TOT@S i… HORITZONS LLIURES Imatges: La Gola i Passeig del Moll de Pollença, de MVS
El magraner fa dies que es despulla, pinta de groc la tarda. Els lledoners de ciutat escampen estores de tardor que s’acomiada, com peixos menuts a les voravies. Anit els tamarells ompliren de llàgrimes salades el capvespre boirós. Avui , però, el dia s’ha aixecat alegre, clar i lluminós, amb núvols fins, com carícies que
La lluna ben alta anit, coberta d’un fogasser opac a estones i, a estones, neta i brillant. Quart minvant, nacrada, feia llesques de llum a l’aigua tranquil·la de la mar. Les garses dels esculls, també blanquíssimes, compareixíen entre aigües somes. L’agró blau, quasi immòbil, allargava el coll, escrutant l’horitzó . Al recollir-se, s’acomiadava amb dos
Avui 16 de novembre, a les 19,30h, a la Llibreria Lluna , carrer General Riera 68 de Palma, presentació del llibre: Gramòfon de runes, de Maria Victòria Secall Amb la participació del professor i escriptor Sebastià Perelló i la professora i autora del pròleg Elisenda Farré. Tast de poemes recitat per l’autora Hi col·laboren: el
RECITAL POÈTIC Poesia per la llibertat d’expressió “Rompre barrots” Dijous, dia 15 de novembre a les 20 h Casa Museu Llorenç Villalonga, Binissalem Hi intervenen: Glòria Julià , Heike Nottebaum, Cèlia Riba, Maria Victòria Secall i Miquel Àngel Vidal Lucia Pietrelli presenta. Activitat organitzada per Casa Museu Llorenç Villalonga i PEN Català Us hi esperam!!
A la fi esclata la pluja, baldament continguda tant de temps, absolutament abundant. No és pas el seu dret ni tan sols el seu excés el que em regira, sinó aquesta calma disfressada d’oblits, aquest novembre que imperceptiblement s’esmuny tan lent, aquest ivori vell de capvespre aquestes hores grises, atapeïdament esteses, la impúdica raó
La dona i la paraula és el títol amb el qual el pintor pollencí, d’extens i magnífic bagatge, Marquet Pasqual es fa present a la galeria Nuu d’Inca. Un univers plàstic en el qual l’artista reflecteix tot un món de sensacions femenines en les que s’abeura, inspirant-se en la lectura d’alguns poemes del llibre
Les flors del nesprer s’obren i venen les abelles a festejar-les, alienes a la mediocritat d’un temps convuls que esclata en diverses direccions i escampa colors amenaçadors. El jardí de tardor s’omple de bignònies, de gessamí, de clívies i de roses i em porta conhort. La remor de les abelles marca el camí de la
Han arribat a ca nostra els amics de Pollença amb les mans plenes de magranes i projectes, han vestit les nostres hores d’inusitada bellesa . Les magranes són el meu fruit, fan de la tardor un lloc transitable a la mesura humana. A la pell tacte de cuir, protector, com un llibre circular que conté
S’ha acabat setembre, som a mig octubre i ha plogut amb desmesura tota la nit. L’aigua ha allisat l’arena de la platja que ara és fina com una galta d’infant i ningú gosa tocar-la. Els grills canten rere els esculls. Anit Kingdinsky tocava al Jarana amb Azure Blue, un grup suec de música experimental electrònica
Ahir dissabte dia 29 de setembre va ser la presentació oficial del documental La vida dolça. En Miquel omplia l’escenari abans que les llums s’apaguessin, amb una camisa rosa de mudar i un somriure a l’ample, devora la directora i l’equip tècnic. La sala del Xesc Forteza plena de gom a gom, dues funcions a
Som molt humils els dos però tenim la música però et puc fer uns versos i lligar-los després. Amor meu jo t’estime per a tota la vida per a besar-te i fer-te com d’amagat un fill Per a veure’t el ventre completament rodó Per a veure’t parir agafant-me una mà Per a veure el poal
Em surten llimones noves al llimoner i al roser un seguit de roses setinades que ja pressentien un temps més temperat. Res és banal del què hi ha al paisatge. Tot ens parla. Comença la verema. Hi ha un rem que sembla bo, ha crescut amb sequera. Al passeig nocturn he vist la lluna tintar
La ciutat s’allarga i repta a l’horitzó com una corretjola assedegada damunt la mar. La nit és fosca resolta i la calitja tot ho envaeix. Tothom surt a passejar vora mar i molts cerquem consol a un bany nocturn. Una lluna taronja i prima, gegant i creixent, baixa i s’abeura fins a desaparèixer. Sempre se’m
Bales de palla torrada, merles pellucant els solcs nous, anyells arrecerats a l’ombra ampla dels garrovers. Figues de moro ataronjades fent camí cap el roig, geloses d’aigua. La posidònia protegeix les platges i els lliris d’arenal inventen diàriament una bellesa blanca i atàvica, perdurable, antídot de la venda a baix preu de la nostra ànima,