El pèndol de petites oscil·lacions

Avui s’estrena el mes d’abril. És clar i esperançat, després de les dues manifestacions d’un poble que no vol ser cornut i pagar el beure.

La llibertat floreix i s’escampa el sentiment que no volem amos ni senyors, que no volem deixar de ser qui som, que no volem hipotecar el futur i pagar el beure d’aquells que van malgastar el doblers en benefici propi, d’aquells que van malversar els ajuts europeus, ni molt menys d’aquells que especulen amb el pa nostre de cada dia  –  escombraries, fems, com les seves mercaderies.

El poble els pot perdonar ser lladres, per allò tan vell de: qui remena les olles s’unta els dits, però mai els perdonarà ser colonitzadors, servents d’altri ni traïdors. La història tampoc. Saps que passen de ràpids els anys!

Al meu jardí hi ha teranyines concèntriques que enfilen els arbres en un sol clam, hi ve el pinsà i la merla, les llimones són grogues i fines  com sols petis d’esperança. Les flors del presseguer atrauen les abelles i l’arbre de l’amor enamora… tot és vida nova.

Torna a brotar l’esperança: lliures i actius, el carrer és nostre.

Imatges: MVS: Manifestació 25 de març, i espectacle de A. Artigues