Benaventurat aquell
que sempre ensopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força, ell, d’existir
seguirà donant-s’hi la morrada més bèstia,
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn a la tècnica de la travelada.
Miquel Àngel Riera
LLibre de les Benaventurances
Encara hi som i continuarem essent-hi!! Vius!!
Ja vos ho contaré, per cert quines ganes d’embullar la troca aquests que ens governen ara per tapar les mentides que mos han contades. Aquí no surt de la crisi ni déu, perquè el déu del capital la s’ha inventada. Que mos deixin fer tal com estàvem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una besada.