El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

25 de març de 2012
6 comentaris

Sí a la nostra llengua: Tots anem-hi. Encara hi som

Avui, a les 18h. a la Plaça d’Espanya.

Benaventurat aquell
que sempre ensopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força, ell, d’existir
seguirà donant-s’hi la morrada més bèstia,
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn a la tècnica de la travelada.

No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:
“He caigut perquè hi era. Encara hi som.
Sols cau aquell que està dotat per fer-ho”

        Miquel Àngel Riera

        LLibre de les Benaventurances

Encara hi som i continuarem essent-hi!! Vius!!

Ja vos ho contaré, per cert quines ganes d’embullar la troca aquests que ens governen ara per tapar les mentides que mos han contades. Aquí no surt de la crisi ni déu, perquè el déu del capital la s’ha inventada. Que mos deixin fer tal com estàvem!

  1. Érem cinquanta mil. Hi érem tots i totes, els carrers plens i nostres , assertivament plens, joiosament plens. Primer el sol de cara, el rei en Jaume amb la senyera, els pares amb els nins en edat escolar, amb els infants d’uè, amb els padrins, un sol clam: a Mallorca en català. A les darreries la lluna quart creixent i el cel blau fosc. Ja vos en faré un tast. I sí caminam plegats, amic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!