El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

20 de març de 2012
2 comentaris

Ha arribat la primavera i la garsa enamorada

Ella arriba, amb els càlculs estrictes dels tafurs, dia endavant, dia enrera. Avui ha arribat a la matinada, xopa de pluja, vestida de gris cobalt , banyant el dia equidistant de llum intermitent. El sol ni ha gosat sortir, just al migdia per fer-se veure. L’hivern – i ara que ho dic ho fa sovint – no se’n vol anar , s’entossudeix a continuar.

El dia és molt fred. Gelors de neu als cims i a la cara. Aquesta contradicció m’agrada. M’agraden els petits desgavells que contradiuen els costums, quan allò que esperàvem arriba diferent de com ho havíem imaginat, el dibuix del camí que trenca el misteri del bosc per obrir-ne un altre, el forat fosc a la llum uniforme, el fred quan neix la primavera…

A fora el renou de sempre, les mesquineses de cada dia, les malversacions, les corrupcions, les obstinades onades aleatòries de mals-averanys, les tirallongues de por, les notícies tristes i obscures, les decepcions, les morts que no esperaves, les injustícies…Fa temps que he decidit de viure entre el renou i la improvització, ésser al mig, però no de dins, acceptar-ho, saber-ho, lluitar-ho, però no instal·lar-m’hi.

És per això que no vull renunciar a celebrar la primavera, és per això que no vull trair la vida, els petits plaers de ma vida.

Com a present de primavera: una bellíssima cançó d’amor entre l’espòs i l’esposa, un càntic a la vida i a la complicitat,  de Blai Bonet

CÀNTIC

    esposa

Té claror verda de mar aquesta conversa teva.
Sembla que portes una aufabeguera dins el pit.

    espòs

Els teus pits, d’hortènsia.
Quan et mir, em puja una ona
blava per la cintura.

    esposa

El teu cos, una penya altíssima
plena de fonoll marí pel meu desig.

    espòs

Plora la meva barca per les ones.
Plora el pal les seves antigues rames de pi.
quan sent passar el vent per la seva altura,
com una melodia podada.
I plor jo, desterrat de la teva presència,
com si la mar m’arrabassàs una ungla.

    esposa

He brodat el teu nom sobre els coixins,
i m’hi he adormida.
Adormida sobre el teu nom,
em sembla, Amat, que passes
pel carrer, amb estrelles, i em beses
la finestra de la cambra.
Pel teu nom de fil va plorant l’aigua.
M’he adormida sobre el teu nom de fil.

    espòs

He vingut i t’estimaré.
El temps va tendre.
El teu ventre és un colomer.
Que canti, que canti
el nostre llit d’olivera!

    esposa

La meva pell era cega
i s’ha desperta. Llimones
m’amargaven la nit.
Però el meu mariner ha tornat
i s’alça de puntes l’aroma
del meu nard. Amat,
sembla que surt el sol!!

Imatge: garsa enamorada, de MVS

  1. Una cançó bellíssima ! Gràcies. Fa fred, plou, primer dia de primavera com cal.
    La merla ja s’ha cansat de cantar. Bon dia garsa, ja et torno a veure. Comença la primavera i té un llarg camí i els petits plaers de la vida ens fan remoure la nostra ànima.
    Bona nit.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!