El pèndol de petites oscil·lacions

S’ha acabat el paisatge irreal, suspès el temps sota l’ enfarinat. Torna a lluir el sol, el cel és blau i clar, els núvols blancs i flonjos, les temperatures fredes però agradables. El dia s’aixeca prest i s’allarga a banda i banda. Ara mateix encara hi ha claror. Planegen molts d’interrogants damunt cadascú de nosaltres, però ja sabeu que en penso: fil a l’agulla i diligència per a no deixar-se ensarronar, plantar cara quan cal, però no permetre mai que els núvols tòxics ens amarguin la vida, només en tenim una i sabem el que volem.

Per això encara no tanco els ulls ni m’amago a les fosques a plorar, veig el narcís sortint dels bulbs que han estat tant pacients i m’alegra. Els ametllers no tenen calendari, s’han arrufat amb el fred i encara no treuen el nas les flors, només alguns arbres fan flors esparses. El llimoner està lluent i ara ja esclata de fruit i fulles verdes. M’han regalat un cossiol amb una violeta africana, tinc molta sort sempre hi ha algú que m’estima i me la regala. Les garses i l’agró blau sovintegen el meu passeig i també m’eixamplen l’ànim. Les pelfes de mimosa són tan rodones i belles com cada any. Unes proves mèdiques amb bon resultat han acabat d’il·luminar el meu dia i un capell que he fet per na Q. li ha quedat bé. Què més voleu?

Ja no puc demanar res més, que els governants que ens han  tocat i alguns han elegit facin les coses amb seny i amb consens i dediquin els seus esforços a complir amb la recuperació econòmica i no a emmetzinar el tema de la llengua, ja seria demanar miracles. Si volen anar legislant i deslegislant , fent i desfent consens, potser acabaran per afartar i embafar i perdre el poquet de més que han guanyat i el molt que els altres han perdut per curts de vista. Encara són a temps d’esmenar –se uns i altres. Vius i a la feina! Ara toca resistir sense perdre l’alè.