Avui calabruixada: Bolles de vidre, diminutes, a un tauler horitzontal, es fonen al carrer, rodolen pels esglaons, s’arrauleixen als racons del jardí, repiquen a la taula metàl·lica. Tenen el cor gelat, com cometes minúsculs, percudeixen la simfonia dels estats de l’aigua. La neu cobreix somera els cotxes, just els emblanquina. La pluja rebrega una cel·lofana
El cel és blau i solcat de núvols de cotó. Una merla cerca entre les teules i les branques. S’ha aturat de nevar just de bon matí, però el carrer i els arbres del jardí són encara ben blancs. Ja no fa vent a Ciutat. Les roses i les llimones treuen el cap entre la
Des de les dues de la matinada que neva, verticalment i obliquament, suau, continuat. Ara, migdia, surt un feble sol – lluminós, però – i s’amaga tot d’una. Continua nevant. Veure la neu com cau, com es manté, malgrat la seva fragilitat, com deixa un rastre efímer, de vegades bellíssim, de vegades mortal, com omple
DedicatòriaUna tristesa així pot moure les muntanyesI pot fer capgirar la singlada d’un riu Anna Akhmàtova, fragment a Rèquiem ( març 1940 ) Proa, 2004DesolacióTinc la impressió constantque hi sobro, que hi sóc de mésenmig dels morts en qui continuo tenint fe i els vius capaçosde fer-me perdre-la Feliu Formosa fragment a Llocs breus, LiterAtures,
A Rosa Leveroni Érem tres, jups, al fosc de les veremes,Amb mar als ulls i vinassa a les mans,Quan fuma el rec a la sal de les selvesI un plor d’infant espurneja al serrat. Érem dos, drets, al roc de les estrelles,El cor sangós, sense forma ni dards,Quan crema l’erm i sangloten les breesAls
Avui , 15 de gener de 2012, a Sa Congregació , carrer del Rosari 25, de Sa Pobla, a les 20h, l’Obreria de Sant Antoni i tots els amics d’Alexandre Ballester li retran homenatge amb una lectura dramatitzada de text i poemes, dins dels actes de l’any Alexandre Ballester que va tenir l’encert de declarar
Ell era allí avui, a cala Gamba, l’agró blau, sol, fitorant l’horitzó i la nit estelada, arrecerat a aigües somes, prop la posidònia de la platja. La mar no s’arrufava. Tranquil·la i plana, pareixia que no respirava. L’agró, immòbil, de coa d’ull ha sabut que el miràvem i ha alçat un vol baix de 10
Càrritx i bargallons conviuen a l’alzinar amb una terra encara plena de fongs. Hi ha moscards a deshora . Ombres de cavalls cavalquen els cims. Compareixen puntuals quan el sol pot sortir. Aquest hivern ho fa sovint. El rocam és altiu, com cal. L’aigua torna a la platja, avui serenament. Encercla i desfà neguits, acarona
No tenim por de fer-nos grans.No tenim por d’estar tots sols. El nostre país petit creixerà enguany, malgrat la gent ufana i superba, més que mai. El nostre país petit enguany és més a prop del seu somni. No el barataríem per res. No ens vinclarà la por, ni ens perderem en disputes insensates ni
La llum travessa la rosassa i torna la pedra del temple roent. L’ hivern treballa dins del fred, sense defallir, acompleix el seu ritme, promet l’esperança. Per enfortir els llaços que ens uneixen, sota el gebre, fent camins de llum nou nada, a la solitud de la branca, que sembla morta però es prepara per
El dia acotxat encara, ran de carrer. Les gavines rapinyant les restes de la nit de bauxa o solitud. A la riera els coloms arrecerats als marges. Camí del Baluard cames matineres, vestides amb jeans i sabates còmodes, i caps amb capells i bufandes. El matí era fred poc abans de les vuit. En arribar,
Mariner tu que pretens de bon cap i glosador me vols fer una cançó que anomeni tots els vents. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món. Així canta la cançó que m’ensenyà Margalida. Ara és prima com un jonc vinclat al vent i se
La llum del sol és líquida a l’ hivern, s’escampa sobre la mar com una taca d’oli, es fon amb els blancalls. La nit arriba prest. El dia s’escurça perceptiblement. Han tornat les garces blanques, enyorades . Les magranes ens tempten amb els cristalls sucosos i punyents, la geometria del desig a la llengua, el
El tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca, una pèrdua irreparable. Fer un televisió no és una feina fàcil, deia l’anunci entranyable de Televisió de Mallorca. En canvi hem vist amb impotència que desfer-la sí que ha estat una feina molt fàcil i bastant bruta, per cert. La decisió del tancament no ha estat pas
Ahir, com cada nitcolor d’oliva negra,vaig encendre tristors pels carrers de Ciutatprovant si il·luminavaun deix prim d’esperançaque arribes fins avuitímidament encès,amb les síl·labes justesque encaixen minuciosesuna breu protecció per a fosques resoltes. Ahir, com cada nit… I avui de bon matíconstatar la claroral bell mig de la boira. Avui ha estat la muixeranga. Estem d’enhorabona.La