poeta catalana mereixedora del nostre record i reconeixement
El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Amb quina ratlla
demà faré camí amb quin desfici
sabré temptar la sang i també l’aigua
Perquè tu em sentis
ja sóc
ja em percudeix la pluja
demà faré camí amb quin desfici
sabré temptar la sang i també l’aigua
Perquè tu em sentis
ja sóc
ja em percudeix la pluja
Felícia Fuster
Passarel·les
La boira em tiba paravents de neu.
…/…
Per les falses tarteres de la nit, perduda,
em glaço. El cor ja no fa foc,
el dit no pot llegir: segueix a les palpentes
en la xarxa dels mots, el fil
que l’arrossega i se l’enduu
sense saber a quin gorg, quin balancí.
I jo sé que – terrissa-,
fràgil, em trencaré, volaré a cegues,
o escrostonada m’aturaré
un moment. Potser una esberla
em farà doble. O , esmicolada
amb un gest únic, per tocar terra
m’escamparé…
Felícia Fuster
em glaço. El cor ja no fa foc,
el dit no pot llegir: segueix a les palpentes
en la xarxa dels mots, el fil
que l’arrossega i se l’enduu
sense saber a quin gorg, quin balancí.
I jo sé que – terrissa-,
fràgil, em trencaré, volaré a cegues,
o escrostonada m’aturaré
un moment. Potser una esberla
em farà doble. O , esmicolada
amb un gest únic, per tocar terra
m’escamparé…
Felícia Fuster
fragment del poema V de I més
Ha mort a Paris als 91 anys, entre la boira de neu i ens ha deixat la veu, ara que ella ja és i li percudeix la pluja.
La pinta dels fassers frega la lluna, abans que no s’alci intocable. Lluna de març plena i blanca, àurea de nimbe, per despedir-te, estimada Felícia, que amb tu varem aprendre el combat i la pau, mestra de la paraula i el camí de ser dona. Gràcies per ser-hi
Imatge: neu MVS
-
-
…però una companya que havia passat uns anys a París sí que la va tractar i me n’ha parlat. Gràcies, també, per expandir-la. Les veus autèntiques no moren mai…
-
No la coneixia de res, i quins poemes tan bonics!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!