El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

1 de març de 2012
Mínimes
6 comentaris

Hi ha la pedra que forada l’aigua

Hi ha la pedra  que forada l’aigua,
agulla de quars fulgent,
s’alça com un ganivet,
talla el vent.

Hi ha l’aigua que forada la pedra,
la fa cos de cova,
aixopluc,
gorg silent.

…/….

L’aigua estima la pedra,
la pedra s’estima el vent,
el vent s’estima pedra i aigua,
com una pell.

Mai no s’acaba la corranda.

Foto: MVS  Esclat d’aigua. Fonts Ufanes

  3. Magnífica interpretació, descripció, reflexió, poesia… En un primer moment m’ha evocat un text de Joan Miquel Oliver:

    Arbre que mira farola,
    farola que mira façana,
    façana que mira rellotge,
    rellotge que mira campana….

    Ses Fonts Ufanes són un espectacle quasi (tu sí) indescriptible de la natura.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!